1.94, 1 W. R. d’Espeg deu .cc. sol. de morlas e .xviiii. sol. a’n B. Amigo et
1.94, 2 a so orden et al ne mesa en pens aquela nau faisal que fa W. R. e dad
1.94, 3 torn tro pagaz ne sia, a sa volontad, de cabal et de gazan, et a’n dad
1.94, 4 poder a’n B. de Castans et a’n B. de Vesa que la tengan per ma de
1.94, 5 B. Amigo tro que sia pagaz, els .cxxviiii. sol. estan de prumer lus
1.94, 6 en sa panal. els .lxx. sol. estan panal. de las .iii. setmanas part Sent
1.94, 7 Zoan aenant. E la barata fo faita .viii. dias denant Sent Zoan. E’n
1.94, 8 W. R. a jurada sobre .iiii. euvangelis la barata que si de re
1.94, 9 menspecava en la nau, en so poder ne tornes e’n tinges austage. Fid. e de Sanc
1.94, 10 de Montger e’n Vidal de Castans qui ag an manad e jurad sobre
1.94, 11 .iiii. euvangelis que fid. e de B. de Devesa e’n B. de Castans que si de
1.94, 12 re menspecava en la nau, en so poder ne tornesan e’n tingesan
1.94, 13 austadge a volontad de B. Amigo tro pagaz ne sia a sa volontad. Totas las
1.94, 14 fid. ved. Amel Ros e n’A. Ponc e’n B. de Camort.

1.94, 22 Ramonat d’Espeg quan s’en aná en Jherusalem laisa lo casal de la
1.94, 23 Bena a Deu e las comonias ke i auia laissa als omes del casal, que nuls
1.94, 24 om for nols poges fer per laurar. Aico qu’e sic: que (Dinguirard)  en aquesta mostra
1.94, 25 laissa n’Aramonat a Deu e a la maiso del Temple per sa arma, e fe ag
1.94, 26 adorgar als fils que james no i tocasan a ren per forca. E despuisas
1.94, 27 n’Aruggers, sas fils, forcal casal, e de la forca pendis, e redeg s’en
1.94, 28 culpals a Deu e als senors de la maiso del Temple, e puissas lo senori
1.94, 29 de la maiso deren ne cent .xx. solz que james no li forcas
1.94, 30 n’Aruggers ne nuls om de sa natura. Valete.

1.160, 17 Sciendum quod Gilem de Codz empena totz los dreitz qe sic: que (Dinguirard)  en la dézma
1.160, 18 de la Puiola auíe els qe sic: que (Dinguirard)   auer sic: auíer (Brunel's note)  i deuíe de la front derrér sic: deirér (Dinguirard)  la borda
1.160, 19 entro a Montsalnes a’n Gilem de la Garriga, qi sic: qui (Dinguirard)  comanair era al
1.160, 20 die, e als alters frais de la mason de Montsalnes, per .viiii. sol.,
1.160, 21 d’aqera Martror en .v. ans, e de l’artigal qe sic: que (Dinguirard)  aie la dezma. E, si la
1.160, 22 mason de Montsalnes fazíe artigal el dezmari, ne nuls om per lór,
1.160, 23 qe sic: que (Dinguirard)  dels .v. ans non deuen dar dezma. En Gilem de Codz asólta la
1.160, 24 primizie iasempre d’aqest dezmari, tant quant sober lú sía, a la
1.160, 25 mason de Montsalnés. Bonsom da Roqafort, e n’Anér, sos fils, e
1.160, 26 n’Arnald Gilem, e’n Gidbért, el de Naséls, e’n Bertran, son
1.160, 27 fidanzas e bezéntz sic: bezézenz (Dinguirard)  d’aqésta paráula , e n’Arnald de la Cása, e’n Gilem
1.160, 28 de Sen Germér bezéntz, e n’A. de Martras, e’n Bernad d’Osás.

1.160, 29 Notum sit omnibus hominibus quod Bernad de Codz deg a Déu e
1.160, 30 a la mason de Montsalnés la terra qe sic: que (Dinguirard)  entre amas las comaníes de
1.160, 31 Montsalnés auie a Esponamort. En Gilem de la Garríga qi sic: qui (Dinguirard)  éra
1.160, 32 comanáir al die despená aqesta terra per .iii. sol., e sóber azó
1.160, 33 asolbeg Bernad de Codz totz los sic: (Dinguirard)  padoéntz e totz los erbágges els bóscs
1.160, 34 e las áiguas a Deu e a la mason de Montsalnés, a’n Gilem de la
1.161, 1 Garríga, qi sic: qui (Dinguirard)  era comanáir al die, e als altérs abitadors de la mason,
1.161, 2 a n’Arnald de Martras e a n’Arramon Amel d’Ardeia e a’n Bernad
1.161, 3 d’Osas, e a totz los álters qi sic: qui (Dinguirard)  ladoncs en la mason, e als qi sic: qui (Dinguirard)  
1.161, 4 endeant i serán. Aqést dónum e aqésta solta fe Bernad de Códz tot
1.161, 5 assi cum la carta ag dídz e ag mostra, esteus engán, per sí e pels
1.161, 6 sos, a Deu e a la mason de Montsalnés, e per azó, los senórs de
1.161, 7 Montsalnés arcebéren lo en la mason per frái. E tot azo qe sic: que (Dinguirard)  a las
1.161, 8 Parédz demanáua ni clamaua, asolbég a Déu e a la mason de
1.161, 9 Montsalnés, e fé ag i asólber tót a’n Girald e a n’Ugón, sos fráis, e a
1.161, 10 totz sos fíls. Hoc fuit factum videntibus Bonome d’a Róqafort e’n
1.161, 11 Bezián e n’Anér, sos fils, e n’Arnald Gilem, el de Naséls, e’n
1.161, 12 Gidbert e’n Gilem de Codz qi sic: qui (Dinguirard)  tot ag parlá e ag aidá a fér, e’n W. de
1.161, 13 la Garriga qi sic: qui (Dinguirard)  comanáir era al díe de Montsalnés, e bezent A. de
1.161, 14 Mártras e n’Arramon Amel d’Ardéia e’n Bernad d’Osás et
1.161, 15 alii ipsius domi. Facta carta anno ab incarnatione Domini m.c.
1.161, 16 lxx.viiii.o et mense septembri, epact. .xx., luna .xii., A.,
1.161, 17 episcopo Convenarum vivente, B. comite .

1.198, 1 Notum sit omnibus ominibus quod Matfrenus de Mopezat et filiis et
1.198, 2 filiabus ejus, so es assaber Azemar e Matfre, na R. Arnalt e W. Griu,
1.198, 3 et omini ordini eorum dederunt Deo et militie Templi Ierosolimitani e a
1.198, 4 la maiso de Montsanes le casal de W. de Caraola et omes e las feminas
1.198, 5 e totas las tiencias que al casal s’apertien. Aques dos fo feit e aquel
1.198, 6 temps que n’Auger des Cun era comandair de la maiso de Montsalnes.
1.198, 7 Aquest dos fo feit a n’Auger e a R. Amil d’Ardiega e a Bernart d’Osas
1.198, 8 e als frais qui sunt e als altres qui deuant i vindrant e la maison que l’a
1.198, 9 feita de caritat .lxx. sols de morlas .xii. dies. Aso fo feit en la ma
1.198, 10 del comte de Comenge, a Sen Gauzens, e coms que deu esser garenz
1.198, 11 e fianza. Testa sunt Sans Garsie d’Aura, W. de Linac e’n Gasto
1.198, 12 de Ganac e’n Austor, W. Alecher, Ber. Aueler e Per Corb e R.
1.198, 13 Bernat de la Lana e W. de la Bartera fianza. Regnante Filipo Francorum,
1.198, 14 episcopo Arssiu d’Albino Bernardo comte de Comenge. El mes de mai
1.198, 15 fo faita, feria .v.a, luna .vii.a .x.a, anno ab incarnatione Domini
1.198, 16 .m.c.lxx.viiii.o W. de Pentex glerge scripsit .

1.219, 26 Notum sit homnibus ominibus tam presentibus quam futuris qe
1.219, 27 Berald, lo nebs na Martra de Sent Gaudenz, dec si medes e tot
1.219, 28 l’aperteniment qe Berald ni na Martra auiant ne auer deuiant a Sent
1.219, 29 Gaudenz ni en la dezma de la Tor. Tot ahcest don fe Berauzl a
1.219, 30 Deo e a la maiso del Temple e a’n W. de la Gariga, qui era al dia
1.220, 1 comanai de Montsalnes, e als fraires qui i son ne qui i serant usque
1.220, 2 in finem seculi. Aquest do feit deuant lo portal del mas de Sent
1.220, 3 Gaudenz. Videntes et testes sunt Girald Barrau, Azemar d’Argelers,
1.220, 4 A.Gilem de Linac, P. de Castans, Gaston Penabaira. Hoc fuit
1.220, 5 factum recnante Filipo, rege Francorum, B., comite Convenarum,
1.220, 6 episcopo Arsitu. Anno ab incarnacione Domini millesimo [...]incomplete in text

1.220, 7 Bera paraula que B., lo coms de Comenge, lo nebs del comde
1.220, 8 de Tolosa, de a Deu e a la maiso del Temple e a n’Auger des Cuin,
1.220, 9 qui era al dia comanai de Montsalnes, e als fraires qui i son ne
1.220, 10 qui i serant usque in finem seculi, toz los dreiz que auia ne auer
1.220, 11 deuia per si ne per son linage en la terra Berald e na Matra de
1.220, 12 Sent Gaudenz. E aquest do fe B., lo coms de Comenge, per amor
1.220, 13 de Deu e per la arma de som pair e per perdo de sos pecaz e per
1.220, 14 .ccccc. solz [ la moneda de Morlas] enter solz e soldadas de qe n’ac de caritad, e deu
1.220, 15 n’este bos guarenz e bos amparai de omnibus ominibus. Aqest don
1.220, 16 fo feit el capitou deSSent Gaudenz, en la ma Assiu d’Aubino,
1.220, 17 abesche de Comenge. Testes sunt B. de Malleu, Garmon de
1.220, 18 Sent Bead, B. de Benca, Girald Barrau, Brun Girald, A. deSSent
1.220, 19 Just, S. deSSent Just, P. Americ, A. Gilem de Linnag.

1.222, 8 Sciendum est et notum tam presentibus hominibus quam futuris quod
1.222, 9 A.R. d’Espest sic: des Pest (Dinguirard)  s’e daz a Deo e a sancta Maria e a la maiso del
1.222, 10 Temple e a la maiso de Monzalnes, en la ma del frair R. de Caneg, qui
1.222, 11 era maeste e comanair de las maisos de Guascuina ad dia, e frais
1.222, 12 n’Auger dez Cun, qui era comanair de la maison de Monzalnes, e
1.222, 13 frais Bonsom d’Orlers e n’Amil de Monpesat et alii multi; ab aitanta de
1.222, 14 caritat: che i a dada lo casal deSSess ab totas las tienzas e ab les
1.222, 15 bechers qui ach tiien sic: ahcti ien (Dinguirard)  qui era sai omes, el casal d’Arrot ab totas las
1.222, 16 tienzas, e R. Ors et frater ejus Willem Ors, e las erbas per las suas
1.222, 17 terras e las aiguas e las lenas els pasturals els jazers de lors
1.222, 18 prezas de la maiso de Monzanes. Achest dos e’sta caritat fo feiz en la sala
1.222, 19 a Prat, en la ma R. de Caneg, qui era maeste e comanair, e’n la ma
1.222, 20 n’Auger dez Cun e deuant Bonso d’Orlers e n’Amil de Mopesat qui
1.222, 21 eran frais de las maisos del Temple. Achest do fo feiz en la sala a
1.222, 22 Prat, deuant n’Amat-Elz sic: na Matelz (Dinguirard) . Per achest do che a feit a Deo e a sancta Maria
1.222, 23 e a la maiso de Monzalnes, l’an arguelet els bes che om fará ni
1.222, 24 dizera deza mar ni dela mar, per las maisos del Temple.

1.341, 22 Sabuda paraula es q’en R. W. de [...]illegible l’Ospital l’acapde q’en P. de
1.341, 23 Castans e’n P. del Soler avian feit d’en [...]illegible la part qe avian el
1.341, 24 molnar de Bentolan e .i. jornal de terra deuant la mola e en la irla,
1.341, 25 e’n P. de Joms dels ag bonamenz per si e per sos frais per .viii. sol.
1.341, 26 qe n’agren acapde e .ii. de cees qe n’an totz ans a Nadal, e R.W.
1.341, 27 forsals hi e ag nel pens, e per aqera forsa qe R. W. los fazia
1.341, 28 bengoren l’ospitalers ab R. W. deuant los jugges de Sen Gauzenz, els
1.341, 29 jugges lauzaren a’n P. de Castans qe fes la beritad si terz e ab atant
1.341, 30 qe fos tot de l’Ospital, pus los prosomes feren ne fin da R.W. e de
1.342, 1 l’Ospital, e R. W. solbe el molnar e .i. jornal de terra e en la irla
1.342, 2 tot so qe i domanaua ne domanar i podia per si e pels sos per
1.342, 3 .v. sol qels ospitalers lo’n deren. D’aqesta fin e d’aqest abiement qe
1.342, 4 R. W. fe ab l’Ospital son bezentz sic: bezenz (Dinguirard)  adorgadz d’amas partz en
1.342, 5 Buaumon, S. d’Aueron, S. de Sen Just, Joan de Narricomer qui eran
1.342, 6 jugges juradz al dia. E’n R. Barrau e’n P. de Castans deren aqestz
1.342, 7 .v. sol.