7, 28 Conoguda causa sia als presenzs homes e als
8, 1 endeuenidos, que io, Fortaner de Seados, de a Deu e a Senta Maria
8, 2 de Montsalnes, e al comanador en Pelegrin d’Isaut, e als
8, 3 habitados de la mason, als presenzs e als endeuenidos,
8, 4 lo casal deu Claus, ab totas sas pertienzas, homes e femnas,
8, 5 e la bina que Bidau deu Solan e B. deu Solan tiian ab totz lors sic: -- (Luchaire)  
8, 6 e sic: -- (Luchaire)ntrais els esis, e tot atant quant aquel dia tiian de
8, 7 mi. E aqest don fo dad a bolentait e ab autrei de na Cabi sic: -- (Luchaire) rola
8, 8 ma neboda e de sos fils, zo es asaber W. e Fortaner, e de
8, 9 Condessa, e de Garmon mon nebog loquoal d sic: -- (Luchaire) on io de per mi e
8, 10 per trastot mo linage. E na Cabirola e sos fils prometeren
8, 11 a la auandiita mason e als habitados d’aqel log, leiau
8, 12 guarentia el sober escriut don ten B. deu Solan. E fen, tot
8, 13 an x[...]inconnu los .v. a Nadal els .v. a Pentacosta. De tot azo
8, 14 son bezenz e testimonis, autreias d’amas parz B. prior
8, 15 d’Aulon, Arnaldus de Sen Leue, Jordan de Pomars, Joan
8, 16 de Uilar, Arnaldus de Baumala qui la carta escriue. Anno
8, 17 ab incarnatione Domini m.cc.o trissesimo v.o, mense
8, 18 augusto, feria .iiii. G. episcopus Conuenarum, B. comes
8, 19 Conuenar., G. de Benac translatavit hanc cartam.

8, 23 Sabedora causa es que io, n’Azemar de Castelo, per mi
8, 24 e per tot mo orden, doni a Dieu e a la maiso de
8, 25 Montsalnes, tot lo deman que iols fazia el casal Alsipienc, ni
8, 26 el Cornudene, ni en lo d’Atamiel, totz los dreitz que io i
8, 27 auia ni demana, omes e fempnas, e auer e terras, e las
8, 28 uinas, quan nat d’alos no sia, per tota bona costuma
9, 1 d’esta terra e pel casal Cornudene, e pel d’Atamiel, qui
9, 2 deuen fer cum ab mi, n’Azemar, sa bengeren, per viii.
9, 3 sestaus de blag, los .iiii. de forment els altes .iiii. de mil
9, 4 o de carro, a la bona mesura quel casted cort; que deuen
9, 5 dar per mi e pels mes aumoina que io i doni a Dieu et a
9, 6 la maiso per totz temps. E si om los i dizia arre, io els
9, 7 mes los ac deuem fer bo, els deuem estre guarenz. E que
9, 8 nols i deuem tocar e arre, si ab bolentad dels frais de
9, 9 Montsalnes no ac fazian. Aiso fo feit es me de feurer,
9, 10 feria .ii, luna .xvii, Ledouic rei de Fransa, B. coms de
9, 11 Comenge, C. de Condom, abesche de Coserans. Testimonis
9, 12 son autreiadz d’amas partz: W. Saui, B. de Sien, R.
9, 13 Compan, Tinos deu S., B. deu Trenqar. Anno incarnationis
9, 14 Domini nostri Ihesu Xristi .m.cc.xxx.vi.o. W. de Bilanaua
9, 15 scripsit.

9, 19 Conoguda causa sia alz presens a alz abiedors que Donez
9, 20 del Soler, ab sa propria bolontad e ab sa bona memoria,
9, 21 da a Diu e madauna sancta Maria, per sa anima e per
9, 22 derezeson de sos pecaihs, e ab autrei e ab uolontad de na
9, 23 Blanca de Joms, sa molher, espleita a l’ospital de sent
9, 24 Johan, per si e pelz sos, a l’ospital e alz abitados qui son
9, 25 ni seran per totz temps, szo es a saber: espleita per totz
9, 26 aquihs boxs que an ni auer deuen de la Garona, obs de
9, 27 tota aquera fusta que aian obs de lor moling. Sober tot
9, 28 aszo, da l’avant diit Donez a l’ospital de sent Johan
9, 29 tota aquera peira qui es el camp ni en la ariba, obs
9, 30 de lor paishera peira, local camp es diit d’Aribauta.
10, 1 Tot aquest don, cum sober escriut es, a daid l’avant
10, 2 diit Donez ab autrei e ab uolontad de totas sas filhas, las
10, 3 qualz son ditas: na Blanca e na Sapaura, e na Bruna, e
10, 4 na Cristiana. De tot aszo qui aici es sober escriut son
10, 5 bezens e testimonis: frair Guilhem Ramon del Soler, en
10, 6 Benezet d’Espeidh, en A. de Miramon, e Guilhem Garisia
10, 7 del Soler, losqualz Donez del Soler, a son derer cunde,
10, 8 apera e bolge per espones. Anno verbi incarnati m.cc.
10, 9 xl.viii.o. Datum apud sanctum Gaudentium.

20, 19 En nom de nostre senhor Ihesu-Crist. Conogude cause
20, 20 sia à totz homes e femnes presentz e abieders, que nos
20, 21 Centod, per la gracie de Dieu comte de Begorre, sufertes
20, 22 mantes bergonhes e grans dampnages, el comptat de Begorre
20, 23 per nostres frontaders Nauars, Teesiis, Bascos, Aragones,
20, 24 que aucunes begades entrauen el comptad de Begorre
20, 25 poderosementz, e arcebudz aucuns laugs fortz que fazen
20, 26 grans mals en la terre de Begorre; per so nos auant dit
20, 27 Centod, agud cosselh e ab ferm autrey dels baros e de
20, 28 tote la cort de la terre de Begorre, dam franqueces e
20, 29 durables costumes au laug e aus pobladors e als habitadors
20, 30 presentz e abieders dels borgs de Banheras asi cum en
20, 31 queste carte es escriut, per so quel senhor e tote la
21, 1 terre i trobas cosselh e defensa. En la prumarie,
21, 2 nos Centot, compte de Begorre, dam e autrejam per
21, 3 for e per costume au sou et aus popladors dels borgs
21, 4 de Banheres presentz e abieders que tenguen e
21, 5 possedesquen lors masons dedentz los murs e defore murs,
21, 6 tant cum son las foraus arrendoes dels ambaradz, els
21, 7 ambaradz, els costoos, els baraz, e d’aqui en entz, ab
21, 8 aqued sens que a nos i an autreiad de dar los diitz borzes
21, 9 de pagar, à la feste de Nadal totz ans de an en an.
21, 10 E quels dam e quels autrejam per for et per costume
21, 11 que nulh borz dels borgs de Banheras a nos ni a nostres
21, 12 successors que no sien tengudz de dar ni de prestar ni
21, 13 de manleuar per deuer, si nol bolen. E en apres quels
21, 14 dam els autrejam per for que si aucuns hom se clamaue
21, 15 de nulh son bezin de la biele de Banheres de cab
21, 16 d’home ni de fons de terre qui sia el territori de la
21, 17 biele de Banheres, ni el diezmari de la gleise de la auant
21, 18 dite biele; quen deu clamar e fermar dreit en nostre maa,
21, 19 o dels autres seignors qui apres nos seran e que deu ester
21, 20 iudgat e determinat per los iudges dels borgs de Banheres.
21, 21 E quels dam mes per for e per costume els autrejam
21, 22 que, sil senhor ni autre home era clamant de nulh hom dels
21, 23 borgs, que dentz las cadenes dels borgs fasca dreit e
21, 24 judgament cum deura, e que deu ester iudgat e determinat per
21, 25 los iudges dels borgs de Banheres dentz las cadenes dels
21, 26 diitz borgs. E quels dam els autrejam, per for et per
21, 27 costume, als borzes dels borgs de Banheres que totz los
21, 28 embargs els deutes posquen prauar sens batalhes, ab
21, 29 testimonis leials per garde dels iudges de Banheres, o ab .I.
21, 30 iudge. E quels dam els autrejam als borgs de Banheres
21, 31 que si nulh home i benia per bezin ester e sera mostrad
21, 32 em bezial per bezin, e apres aura estad els borgs .I. an e
22, 1 .I. die sens degune reclamation, quel deuen amparar cum
22, 2 a bezin, e iudgar, el senhor defen et. E quels dam
22, 3 els autrejam, per for e per costume, als borzes dels
22, 4 borgs de Banheres espleit a lor obs, e a lors bestiars, els
22, 5 pastenscs e en las herbes e en las aigues e els boscs e en
22, 6 las pex e en las autres causes que als auant diitz laugs
22, 7 apartenen, espleit e usadge franquementz. E sober aiso
22, 8 quels dam els autrejam, per for e per costume, que ne
22, 9 senhor ni aute bezin draps de lheitz no posque trezer
22, 10 ni penherar de maison dels borgs de Banheres. E
22, 11 quels dam e quels autrejam per for e per costume que,
22, 12 si aucuns hom estrani aucun autre hom o femne dels
22, 13 auant ditz borgs amenaue en son guidoadge em Banheres,
22, 14 que per dos dies li posqa guidar, si hom no i a mort o
22, 15 pres. Pero, si nulh home defores, que lor bezin no fos,
22, 16 haue tort a bezin del auant diitz borg, d’embargs o d’autres
22, 17 dampnages quel agos feit, quel senhor ni nulh bezin de
22, 18 la biele que no li deu mete ni guidar oltre sa uoluntad,
22, 19 del bezin à cui lo tort auera de deutes o d’autres causes,
22, 20 sino asi cum auant dit es. E quels dam els autrejam, per
22, 21 for e per costume, quel senhor nil bezin no metan tantes
22, 22 de gentz estranies els auant diitz borgs que dampnages
22, 23 ne mals ne podossa bier als borgs ni a la senhorie nils
22, 24 bezins i podossan ester forsadz. E quels dam els
22, 25 autrejam, per for e per costume, als auant diitz borzes que
22, 26 totes lors terres e lors possessions e lors heretadz lascals
22, 27 tenen franques et a fieus, posquen melhurar en totes
22, 28 maneres, lo fieu saub al senhor. E quels dam els
22, 29 autrejam, per for et per costume, que nil senhor ni autre hom
22, 30 non deu prener nul hom estrani em Banheres, si dreit
22, 31 pod e uol fermar, per conogude dels iudges dels borgs de
22, 32 Banheres. E quels dam els autrejam, per for e per
23, 1 costume, que totes lors causes que beneran posquan guidar
23, 2 del senhor e dels bezins entro quel comprador ag aje en
23, 3 laug saub. E quels dam els autrejam, per for e per
23, 4 costume, que, si nulh cavalgant robaue a borzes ni a
23, 5 borzese, tant cum ab lui sera en la carrere per deute ni per
23, 6 embarg, no sie penherad. E quels dam els autrejam,
23, 7 per for e per costume, que de Pasque entro a Pentecoste
23, 8 que totz hom e tote femne posqua bener uii o
23, 9 pomade ab .I. diner de la conque quen done al senhor
23, 10 de tant cum ne benera. E quels dam els autrejam,
23, 11 per for e per costume, que, si aucuns hom estrani faze
23, 12 barate ab aucun borzes dels borgs de Banheres, que no
23, 13 podos prauar la paga ni la solta, sino ab bezins estadgantz
23, 14 e fog alugantz dentz las cadenes dels auant diitz borgs.
23, 15 E quels dam els autrejam, per for e per costume,
23, 16 que si aucuns borzes de Banheres aue batalhes fermades
23, 17 en maa del senhor, e si estreze s’en uol, ab .lx. e .v.
23, 18 sols que done al senhor, s’en pod estreze; e si las batalhes
23, 19 faze e era bencud, ab .lx. e .v. sols que des de lei al
23, 20 senhor, deu garir. E quels dam els autrejam, per for e
23, 21 per costume, que .iii. begades en l’an, se nos obs ag
23, 22 auem, nos deuen far ost; e nos quels ag deuem manar
23, 23 leialmentz per .ix. dies deuant; e en apres que deuen
23, 24 eixir ab paa per .ix. dies. La prumarie ost que es de
23, 25 Pasque entro a la feste de sent Johan Baptista: la
23, 26 segunde, de Martro entro a Nadal; la tersa, de Nadal entro
23, 27 entrade de caresma, can que nos las aiam obs. E que deu
23, 28 ost far de cada maison .I. hom, si i es que far la posque,
23, 29 e aqued que deu ester lo senhor de la maison, o fray, o
23, 30 filh, o cosin, o nebod, saub que a la biele gardar ne deuen
23, 31 armaze per garde dels iudges; e si nulhs hom se armaze
23, 32 sens tens leyal que no agos, quen deuem auer nos .v.
24, 1 sols de ley. E si la ost anaue en las partides sober la biele
24, 2 de Banheres, la ost de Banheres no es tengude de eixir tro
24, 3 en autre die que la ost aie passade la biele de Banheres:
24, 4 e si la ost anaue deius Banheres per mades abant entro
24, 5 que los de sus ne sian passadz. E si als diitz borzes
24, 6 combenia a portar escudz ni garnimentz, nos los deuem auer
24, 7 saums. E apres quels deuem trasmete al capdal de la terre
24, 8 ab cui anen e tornen. El nostre Beger que deu portar la
24, 9 senhere ab los bezins de Banheres. E quels dam els
24, 10 autrejam, per for e per costume, que nulhs hom que sie
24, 11 bezin de Banheres no sie pres, si dreit pod fermar. E quels
24, 12 dam els autrejam, per for e per costume, que si nos erem
24, 13 de clam de nulh bezin terre-tient de Banheres, nol deuem
24, 14 destrenhar per dar seguranse, mas quel deuem far iudgar
24, 15 sober sas causes e per conogude dels auant diitz iudges.
24, 16 E quels dam els autrejam per for que dreitz pees, dreitz
24, 17 marcs, dreites liures a la arazon del marc de Toloze
24, 18 tengua hom en Banheres, e dreites mesures et dreites canes;
24, 19 et qui no ag fara, si prauad l’era, nos i deuem auer .v. sols
24, 20 de ley. E si la cane era usade ni abracade per bielhesse lo
24, 21 trauers d’un did, no i deuem auer ley aquere begade;
24, 22 mas que deu este peciade. E en totz hom qui fause mesure
24, 23 tiera per bener qu’i deuem nos auer .v. sols de ley.
24, 24 E quels dam els autrejam, per for et per costume, que,
24, 25 si nulh hom bezin del dit laug prene lairon maas bestides
24, 26 del laironyz, tot so que porte s’en prenga sis uol; e
24, 27 arrendud lo laironiz al senhor de cui panad sera estad, quen
24, 28 deu lo cos liura a nos quel fassam iudgar.E qe dizem
24, 29 e dam per for que si nulh hom feriue autre en la gleize ni
24, 30 em molii e nos n’auem clamant, qu’i deuem auer .v. sols
24, 31 de ley: e si autre hom qi defores fos i entraue per
24, 32 aiudar e i feriue maliciosamentz e nos n’auem clamant, que
25, 1 en deuem auer .lx. e .v. sols de lei. E quels dam per
25, 2 for que, si nulhs hom daue assaut a maison de son bezin
25, 3 dels diitz borgs e per fort li entraue el senhor de la maison
25, 4 ne faze clam e ag prauaue, que deu auer lo senhor de la
25, 5 maison .xviii. sols per lei, e nos que deuem auer de
25, 6 cadaun .lx. e .v. sols; et sil senhor de la maison i faze
25, 7 plagas ni autres dampnadges, si mazos defenden, non
25, 8 deu dar lei. E si nulhs hom de Banheres bole
25, 9 despoblar, d’on nos no aiam agud clam, benude sa heretad,
25, 10 nos lo deuem guidar lui et sas causes entro en laug
25, 11 segurat. E quels dam els autrejam, per for e costume,
25, 12 que entro à .iii. tens deuant iudgament, bezin dels
25, 13 borgs de Banheres no done ley ni fidanse: si no ag
25, 14 faze, quels iudges conogossen que per male defuita o
25, 15 faze, o quel judgament fos clamat per Tarbe. E quels
25, 16 dam per for que si nulh hom aucize autre som bezin
25, 17 de Banheres, dadz .ccc. sols als parentz per ley e a nos
25, 18 .lx. e .v. sols, qe gesqa del comptad de Begorre per totz
25, 19 temps; els parentz del mort quel deuen perdoar, estan
25, 20 foras la terre sils diners prenen. E si aquestes leys no uole
25, 21 complir l’umician, tot cant agos deu ester encossat de
25, 22 nos, el son cos que deu ester metud sotz lo mort; e de
25, 23 las causes encorregudes que deuem dar als parentz del
25, 24 mort la meitad, plus no montaue de .ccc. sols. E sil
25, 25 homicidan armasse per orgulh en sa maison, per cada nuit
25, 26 que ag fes, ses de las auant diitas leis nos i deuem auer
25, 27 .lxv. sols de lei per cada neit: e si autre home l’amparaue
25, 28 forciuementz, sober aqued deuem auer la ley de .lx. e .v.
25, 29 sols per cada die. E sil homicidan s’armade en la terre,
25, 30 els parentz del mort lo poden aucide, que no dessen ley
25, 31 ni non eixissen de la biele. E si nulh hom estrani aucide
25, 32 degun bezin de Banheres, que no deu entrar aqued qui
26, 1 mort l’agos nulhs temps dentz los dex de Banheres: e si
26, 2 ag faze, e nulh bezin de Banheres l’aucide, que no deu
26, 3 ester tengud de nos ni de autre home. E si bezin de
26, 4 Banheres fase tale de fog ni de talh à autre son bezin, nos i
26, 5 auem .lxv. sols de ley; e que deuem far adobar la tale el
26, 6 dampnadge ad aqued qui pres l’auera per conogude dels
26, 7 iudges. E quels dam, per for e costume, que totes las
26, 8 bendes que hom ni fempne estranj aportara ni amenara
26, 9 a Banheres, que nos benen nis pausen nis estanquen per
26, 10 bene entro dentz las cadenes dels borgs de Banheres,
26, 11 sino en die de marcad o en feyre. E nulhs no trega de
26, 12 nulh blad de la biele de Banheres, de la feste de sen
26, 13 Johan-Babtista entro a la feste de Totz Sentz, si no ag
26, 14 faze per grad de la bezial. E quels dam per for que
26, 15 nulhs hom no abergue em mason de borzes de Banheres,
26, 16 ses de sa uoluntad. Et quels dam per for que totz ans
26, 17 se cambien iudges em Banheres; e la bezial quels alhega,
26, 18 et nos quels deuem far iurar. E quels dam per for que
26, 19 si nulhs hom plage de plaga legal autre hom, la ley del
26, 20 plagat es .c. e .l. sols, e la ley nostre .lxv. sols, si es
26, 21 prauade leialmentz per testimonjs, o per .I. iudge iurad
26, 22 que leialmentz la aga menade e gardeade. E quels dam
26, 23 per for e per franquese que degun borzes ni estadgant
26, 24 els borgs de Banheres que no done lezde el comptad de
26, 25 Begorra, en nulh laug ni em Banheres, de negune cause,
26, 26 sino en die de marcad. E quels dam per for que si nulh
26, 27 borzes fermaue batailhe ab nulh hom, la batailhe deu
26, 28 estar feite els dex dentz la biele de Banheres. E si nulhs
26, 29 hom feriue autre en feire o en marcad, la nostre ley es
26, 30 .xx. diners e la del ferid autres .xx. diners; el
26, 31 iudgament que deu ester feit e complid ses tot tens ades.
26, 32 E quels dam, per for e per costume, que totz lors
27, 1 iudgamentz posquan clamar a Tharba, e la que fenesqan.

27, 2 E nos Centod, compte de Begorre, dam e autrejam los
27, 3 auant diitz fors e costumes ester servades e tengudes e
27, 4 amparades per nos e per totz los nostres successors, al
27, 5 laug e als habitadors dels borgs de Banheres presentz e
27, 6 abieders, per totz temps, asi cum auant diit ni escriut es,
27, 7 ses nulh corrumpament. Pero si degun senhor apres nos
27, 8 i contestaue en ree, que asi no ag tengos pleneramentz
27, 9 cum en aqeste carte es comprengud, nos auant diit Centod
27, 10 dam e autrejam plener poder als auant diitz nostres borzes
27, 11 de Banheres que id los posqan prauar per segramentz,
27, 12 leialmentz, senes batalhes, e per madeis combent que
27, 13 posqan prauar totes lors heretads, e lors dex, e lors
27, 14 termes, e lors padoentz. Aso fo feit e dad a Banheres,
27, 15 iiii.o nonas madii, anno ab incarnatione Domini .m.c.lxx.o
27, 16 primo.

27, 17 E nos Esquiad, per la gracia de Dieu compte de
27, 18 Begorre e senhor de Chabanes, bistz e auzidz aquetz fors
27, 19 e aquestes costumes ab autrej de la beziau de Banheres,
27, 20 que melhuram en aqest for. E dam per for e per costume
27, 21 que si uns hom de Banheres aucize autre som bezin, e
27, 22 si, per abenture, aqed lo podia abier e arcordar ab nos
27, 23 e ab los parentz e ab la beziau, que no gesqa de la
27, 24 terra ni de la biele; mas en aqere maneire de estar o
27, 25 d’anar, cum totas .iii. las partides s’arcordaran, los
27, 26 parentz del mort e nos e la beziau. E nos, vistz e auzidz
27, 27 aqetz diitz fors e costumes e aqest melhurament quels ag
27, 28 auem autrejadz e iuradz sober sentz que afius ag tieran
27, 29 e nos, e nostres successors, cum auant dit ni escriut es
27, 30 en qeste carte. E per major fermese nos qels ag auem
28, 1 sagelad de nostre propri sagel empendent. Actum fuit
28, 2 hoc .iii.o idus septembris, anno ab Incarnatione Domini
28, 3 .m.cc.li.

28, 8 Conogude cause sie als presens e als abiedors que A.
28, 9 W. de Sanlane enpenje la dezmarie de Sent Aunis an Ux
28, 10 de Pardelia, abesque de Begorre, per .vi.c. sols; et quel
28, 11 jure sobre sens que io A. W. l’ag tengos bone lejaumenz;
28, 12 e n’Auger de Sanlane que ag jura pel mezis combenz, e tos
28, 13 los homes de Sent Aunis fag a la mans que ag juran de
28, 14 la mezeise guise. Aiso es memoriau.

28, 15 Conogude cause sie als presens e als abiedors que io,
28, 16 A. W. de Senlane, autrei .vii. sols de Morlas als
28, 17 canonges de Tarbe e a tot lo capitol, sober la dezmarie de sent
28, 18 Aunis; e quels ag empeny; e quels autrei pel sagrament
28, 19 que io fi a l’auant dit abesque, que iols tiere bone la auant
28, 20 dite dezmarie de cent Aunis. Els homes de sent Aunis que
28, 21 ag autrejen pel mezeis combenz. E d’aiso que son fremes,
28, 22 que aisi ag facen tier al capitol de Tarbe, en A. de
28, 23 Senlane, en F. de Baulad, en B. d’Aribere, ab autrei de
28, 24 madaune na Clarie, sa mair. E d’aiso son testimonis
28, 25 autrejads e enquerids, lo prior de Malborget, en Felip de
28, 26 Cassanie, el capera en W. de Cotbord, en A. de Lanemajor,
28, 27 en Domenge de Mazeres, en B. de Galaino, en n’Audrig
29, 1 de Galaino, en Joan de Latapie, arcidiagne d’Aribere, qui
29, 2 aquest autrei e aquestes fermances arcebo per si e per tos
29, 3 los autres canonges de Tarbe; e io mezeis, en W. del Cos,
29, 4 escriua jurad de Malborget qui aqueste carte escriscuj ab
29, 5 autrei e ab boluntad de totes las partides ei pausai mon
29, 6 signe. Actum anno Domini, m.cc.l.vii.o.

29, 10 Conogude cause sie als presenz e als abiedos que don
29, 11 Ux de Bacaiere, per si e pels sos presenz e pels abiedes,
29, 12 ab autrei de n’Auger de la Roca e dels sos, beno a la
29, 13 maso de Bodrac per .ccccc. solz de Morlas, dels quals el
29, 14 fo be pagad a sa uoluntad, tot ço que auie ne auer deuie
29, 15 a Arner, dedenz ne defore, en l’apertiement d’Arne, senes
29, 16 que anc areg no si artengo; e la maso de Bodrac deu lo
29, 17 recebe a sa fe, a costumes de la maso. E de tot aço, asi
29, 18 com sober escriut es, son bezens e testimonis autreiads,
29, 19 de cada part, Auger de la Roca, Juan de Loyed, fil de
29, 20 lui, B. de Panasac, W. A. de Bordes, W. A. de Cardelac,
29, 21 M. de la Serre, capera de Sent Xristau, qui aqueste carte
29, 22 escriue, a uoluntad d’amas las partides. Anno Domini
29, 23 m.cc.lx.o., fr. A. episcopo Conuenarum, R. comite Fuxi,
29, 24 domino Nebozani. E tot aço, asi com sober escriut es, fo
29, 25 feit ab autrei e ab uoluntad de na Simone, a testimoni
29, 26 d’en Andreu, caperan de la Lored, e de frai Per, e d’en
29, 27 Michel de la Serre.

32, 24 In nomine Domini nostri Ihesu Xristi. Amen.
32, 25 Conoguda causa sia a totas persones qui aqueste
32, 26 present carta beiran ni audiran legir, que aquestes son
32, 27 leis e daunizies e peches e iustizies e fors e costumes
32, 28 quels .lx. iuradz de Banheres an establides per toz
32, 29 temps, per lor medis e per tote la beziau de Banheres, ab
32, 30 boluntad de mosenhor lo compte de Begorre e de tote la
32, 31 beziau de Banheres. En prumer comensament es que,
33, 1 si per abenture negun bezii de la biele ni dels iuradz
33, 2 armaze que no anas al cosseilh aqui or hom lo couiare,
33, 3 que .iii. florins lo costas ses merce; e sils iuradz auen
33, 4 cosseilh que anasen esforciuemenz ab de l’autra beziau
33, 5 pel dreit sostie d’augun lor bezii, aqued quin armangos
33, 6 que no fos a lor adiutori, si no pode mostrar razo quels
33, 7 iuradz conogossan que armazeder ere, que .x. florins lo
33, 8 costas e que exis de la biele miei an, e que no entres
33, 9 denz los dex de Bagneres entrou lo temps aue cumplid;
33, 10 e si denz lo temps tornaue, quel temps cumplis de
33, 11 cabnau; e si dels iuradz ere, que mais no tengos laug de
33, 12 iurad, mais que hom n’ii metos autre en soo laug, e
33, 13 aqued que hom n’aure getad, que armangos preiur, e
33, 14 que pagas la soberdite lei dels .x. florins; e si no la
33, 15 pode pagar tote, quen pagas los que podere, e que no
33, 16 tornas en la biele trou le tot aue pagad o n’eue feit a
33, 17 boluntad dels iuradz: e si estaue forciuemenz que so que
33, 18 dauant dit es no bolos cumplir, arquest agud dels iuradz,
33, 19 que .v. florins s’en daunas cada die, e de .viii. dies en la
33, 20 que hom fes de soo cos cum d’enemig conogud. E
33, 21 mais que, si dels auant dits iuradz descobriuen cosseil qui
33, 22 entre lor fos diit ni emprees, aqued, qui ag fare, que mais
33, 23 no tengos laug de iurad, e qu’en pagas .x. florins de
33, 24 Morlaas, e que mais no fos crezud de nulh testimoniadge
33, 25 que portas: e sober tot aiso, que exis .i. an e .i. die fores
33, 26 los padoenz de Banheres, e pos hom l’agos arquest de sa
33, 27 exide de .xv. dies en la, que s’en daunas cade die .iiii.en.
33, 28 florins de Morlaas, e de .xv. dies en la que hom fes de
33, 29 soo cos cum d’enemig conogud, si no ag cumpliue. E si
33, 30 per abenture endebie que nulh bezii de Banheres aucigos
34, 1 nulh autre soo bezii de Banheres maa irade, solemenz que
34, 2 defenere soo cos o sas causas que hom lo toros
34, 3 malignemenz no ag agos feit o ab beziau, si hom lo pode
34, 4 atenhe ni auer, que deius lo mort fos mes, e sober tot
34, 5 aiso lo senhor els amigs del mort, que tragosen de las
34, 6 sues causes la colonie segont lo for e la costume de la
34, 7 terre, e que fosse pagade ades. E si per abenture
34, 8 l’omecidan s’enfuge, que hom nol podos atenhe ni auer, lo
34, 9 senhor els amigz, traits lors dreits de las sues causas, ades
34, 10 cum diit es, cauque hom lo podos atenhe ni auer, que
34, 11 deius lo mort fos mes. Empero, aquest caas no es entenud
34, 12 ne diit per nulh home estrani qui no fos bezii de Banheres,
34, 13 per razo que nulh bezii de Banheres ne fos mort, sil bezii
34, 14 de Banheres l’aue mort, mais en autre maneire que fos
34, 15 determenad segont l’autre usadge de la terre. E mais
34, 16 que, si nulh home mete ni amparaue nulh autre qui tort
34, 17 sabud agos a nulh bezii de Banheres, si ab boluntad no
34, 18 l’ii mete d’aqued a cui lo tort agos, que aqued qui metud
34, 19 l’ii agos s’en abengos ab lo clamant a sa boluntad: e si
34, 20 abier no s’en poden, que s’en abengosen per garde dels
34, 21 iuradz. E mais que, si degun home menaue mal nulh
34, 22 autre per feit ni laidemenz per paraule, e nulh autre bezii
34, 23 ag beze ni’ag audiue e que no i fes so que de lui sii tangos
34, 24 a far, que s’en daunas cascun per conogude dels iuradz.
34, 25 Encore an establid e empres per toz temps que de tot
34, 26 malbad feit que hom agos feit neitaumenz ne de dies, so
34, 27 es asaber de mort o de plague o de mal batement o de
35, 1 peciar bignhe o berge o bladz talar o d’autres causes
35, 2 qui d’aqueste semlance podesen esse, quels iuradz
35, 3 n’amasasen cosseil beziaumenz, e que fassen iurar de loos beziis
35, 4 e de lor medis, e segont que trobasen en sabence ni en
35, 5 testimoniadge quels dits iuradz tengosen per abundant,
35, 6 qu’en fassen so quils samlare que miels ne fos feit segont
35, 7 dreit: e aquedz quils segramenz preneren que fossen
35, 8 antrou .x. dels iuradz, e que gardasen las persones quil
35, 9 maufaitor prauaren que no fossen enemigz d’aqued
35, 10 a cui la malefeite daren, ni que per mala
35, 11 boluntad quils i portas ag dixosen; e apres que foo iudiad
35, 12 segont lo merid de la malefeite, e aquedz quils
35, 13 segraments preneren que iurasen prumeremenz sober senz
35, 14 que no descobrisen nulh temps aquedz quil
35, 15 testimoniadge portaren contra dels maufaitos d’arre que diit i
35, 16 agosen, mais los dauant dits .x. que dixosen la sabence el
35, 17 testimoniadge leiaumenz segont que audit l’agosen sober
35, 18 loos segramenz, e sin descobriuen negun, que la lei qui
35, 19 establide es pagasen e que cumplisen so qui dauant dit es
35, 20 dels autres greus. E mais que nulh bezii de la biele
35, 21 no sie razonador ni coselher contra dels dauant dits iuradz
35, 22 ni de la beziau; e si per abenture ag ere, que la lei qui
35, 23 dauant dite es dels .x. florins pagas, e las autres greuges
35, 24 qui sober escriutes i son que cumplis. E si per
36, 1 abenture nuls hom se tie per trop foreleiad dels dauant dits
36, 2 iuradz per razo que dixos que id nol auen menad segont
36, 3 los establimenz d’aqueste carte, qu’en passas iudiament
36, 4 per conoguda dels iudges. Totas las soberdites paraules,
36, 5 cum sober escriutes son, an autrejades los dauant dits
36, 6 iuradz e la dauant dite beziau per lor e peus loos, peus
36, 7 nadz e peus a neixe, per toz temps que bolen que agosen
36, 8 balor e fremece durable. Empero ladite beziau s’a artengud
36, 9 plener pode en toz los establimenz e en totes las dites
36, 10 peches e leis e daunizies d’aqueste carte, de creixe e
36, 11 d’ameguisma, o del tot anienta segont la boluntad de la dite
36, 12 beziau. Item, e que bolon que las soberdites leis e
36, 13 daunizies e peches que tengosen .ii. prohomes del borg e
36, 14 de la biele, e que fossen meses a las coeites beziaus. De
36, 15 totes aquestes paraules, cum sober escriutes son, son
36, 16 testimonis en Sanz d’en Ramon filhe, en Sanz d’Argelees
36, 17 misecantas, e Doad de Carrere, e Arnaut de Biue, e P. de
36, 18 Medos, e trop d’autres qui ad aqueste cause fon nomeadz
36, 19 e aperadz per testimonis, e io Sanz Cato, escriua iurad de
36, 20 Banheres qui ab autrej de la dite beziau e dels dauant dits
36, 21 iuradz aqueste carte escriscu e i pause mon senhal. E fi
36, 22 une rasure e une enterliniadure en aqueste carte, laqual
36, 23 rasure es eu xix.e. reglo aqui or didz: « qui metud hi
36, 24 agos:» e la enterliniadure es a .xx.vii. reglos, aqui or
36, 25 didz: «portaren ». Actum fuit hoc .ii. die in fine madii,
36, 26 anno Domini .m.cc.lx.o. domino Esquiuag comite
36, 27 dominante, episcopatu vacante .

36, 28 Conoguda causa sia que aques son une partide dels .lx.
36, 29 iuradz qui deios son escriuts, que la beziau de Bagneres
37, 1 aiustade e amasade en .i. laug ensemps, en la borde de
37, 2 l’abesque, alhegon per amende e per restaurament dels
37, 3 autres iuradz qui passadz son d’aquest segle a l’autre,
37, 4 losquals son: n’Ar. Arnaut d’Aste, Bernat Faur, Ramon
37, 5 Cato, Bernat Angles, Peire de Tusos, D. de Bidalez, B.
37, 6 de Clauarie, Bernat de Tarissa, diit Odoard, don Od Gras,
37, 7 Bernat Milhaas, W. Peire de Cardoed, Vidal del Pont,
37, 8 S. Daran, P. de Treped, G. A. de Torne, P. de Fexes,
37, 9 Bernat Filhe, Espaa Filhe, D. de Luqued, G. Arnaut de
37, 10 Faregles, Peire Gras, Sanz Baradgii, Ramon Torne, D.
37, 11 Margalid, Bernat Espaa, P. Loncaa, en B. de Fiis, Johan
37, 12 dels Baradz, Domenge de Fexes, Bernat Saubagin. Arnaut
37, 13 Cato, en Vidal Galhad, e l’autre Vidal Galhad, P. Baradgii,
37, 14 Ramon W. de Morlaas, Bernat d’Aulo, los quals iuradz fon
37, 15 alheits a testimoni d’en Arnaut d’Aste, capera de Banheres,
37, 16 e d’en Passie Arnaut de la Forcade e d’en P. de Serz e de
37, 17 Vidal de Trebonz e de mi Sanz Cato. Actum fuit hoc lo die
37, 18 que la bloge fo acumiadade. Item, aqued medis die, fon
37, 19 eslheits per medis cumbent en Foocs de Begole e Bernat
37, 20 de Burret e Arnaut d’Estiuerr, e que no juran.

37, 26 Conegude cause sie a toz aqueds qui aqueste present
38, 1 carte bezeran ne audiran que Joane de Montagnaa, dez
38, 2 Ancles, no forsade ni decebude ni enganade per degune
38, 3 persone, mes per sa proprie bolentad, a autreiade que a
38, 4 renunciade e benude e assoute e afranquide tote la decime
38, 5 que ere prene ni deue prene en la gleise de Sein Martii
38, 6 dez Ancles, tote la a benude an B. de Pomers, canonge
38, 7 e segrastaa de Tarbe e a soo comandament per .xl. s.
38, 8 de boos morl. que ed l’en a pagads de tau guise que ere
38, 9 s’en tengo per pagade; per que l’ag a benude e
38, 10 renunciade e assoute e afranquide bonemenz e franquemenz e
38, 11 agraderemenz, et qu’eu ’n metud en ueraie possessioo, per
38, 12 si mazeixe e per tot soo lignadge e per toz los sues, peus
38, 13 que lo die eren e peus que d’aici enant seran, peus nads
38, 14 e peus a neixer per toz temps mes, al diit en B. e a
38, 15 tot soo comandament per toz temps mes, e que no s’i a
38, 16 artengud nuil dreitadge pauc ni gran, e que l’a autreiad que
38, 17 ere, ni hom ni femme per lui ni dels sues, no i domanaran
38, 18 nuils temps mes, nuilhe arre pauque ne grane, ab geing ni
38, 19 sees geing, ni en nuilhes guises qui al diit en B. ni
38, 20 a soo comandament podos nozer ni daun tier; la cau
38, 21 dezme lo deu far bone de toz homes e de totes femnes qui
38, 22 arre li domanassen per arrazoo de lui, segont que dreit
38, 23 requeris, sober totes sas causes; e queu ’n a metud segur
38, 24 e freme Sanz, abad de Jes, qui l’a autreiad que l’es
38, 25 tengud sober totes sas causes que l’ag face bone, si ere
38, 26 no a faze, per mazeix combent cum de lui es auant diit.
38, 27 Lacau decime l’a benude aisi cum auant diit es, ab toz los
38, 28 dreitadges qui s’i apertenen ni apertier y deuen, aisi cum
38, 29 ere la prene ni la deue prener. E que lan ere el segur
38, 30 que tot aisi cum auant diit es l’ag tieran, e que no seran
39, 1 contre la forme d’aqueste carte; e que a ere renunciad a
39, 2 la acceptioo de diers no aguds e de no recebuds ni
39, 3 condads, e a la acceptioo de mal e d’engan, e a la pistole
39, 4 diuide Adriani, e a tot dreit canonic e ciuil qui a lui
39, 5 ni al segur podos aiudar ni al diit en B. ni a soo
39, 6 comandament podos nozer en l’entendement d’aqueste carte.
39, 7 Testimonis son B. de Iloe, clerg d’Arcisag, e A. de Loei,
39, 8 bezii de Tarbe, et io W. R. de Curred, notari iurad de
39, 9 Tarbe, qui ab autrei d’ames las partides aqueste carte
39, 10 escriscui e i pause mon signe. Actum fuit hoc .xv.o. kalendas
39, 11 nouembris anno Domini .m.cc.lxxx.o. primo, Esquivato
39, 12 de Chabanesio comite dominante, et R. A. de Caudarasa
39, 13 episcopo existente.

39, 18 Conegude cause sia a toz homes qui aqueste present carte
39, 19 bezeran ne audiran, que io, Adam Feaa, de Mascaras, fil
39, 20 d’en Testes de Mascaraas, no forzsad ne decebud ne
39, 21 enganad per nulle persone, mes de boo grad e de bone
39, 22 bolentad, autrei que ei dade e renunciade tote la dezme que io
39, 23 preni ne deui prener ne dar en la biele de Mascaraas ne
39, 24 en tote la dezmarie de Mascaraas, defor ne dedenz, e la
39, 25 que tot mo lignadge y aue prise ne dade, tote la e dade
39, 26 e renunciade a Dieu e a madaune Sante Marie e a la gleise
39, 27 de Sante Marie de la sede de Tarbe, e an W. d’Iuos
39, 28 arquiagme de Arribere-Ado en la dite gleise, e a lor
39, 29 comendament, tot los ag e dad e renunciad bonemenz e
40, 1 franquemenz e agraderemenz, per mi mazeis e per tot
40, 2 mo lignadge, peu que lo die ere e peu que d’aici enant
40, 3 sera, peus nads e peus a neixer, e queus autrei que io
40, 4 ne hom ne femne per mi ne de mo lignadge, en l’auant
40, 5 dite dezme no tocaram ne non preneram mes nul temps
40, 6 deu mon nulle arre pauque ne grane, ab geng ne sees
40, 7 geng, ne en nulles guises qui a la dite gleise ne als
40, 8 habitadors de la dite gleise presenz ne habieders, ne al dit
40, 9 en W., ne a qui per lui ag prengos, podos nozer ne daun
40, 10 tier; aucau dit en W. d’Yuos, arquiagme de Arribere
40, 11 Ador en la dite gleise, autrei io dit Adam Feaa que ed
40, 12 m’a feite cotosie per l’auant dite dezme, per que meillor
40, 13 me sapie la donatioo e la renunciatioo que feite los e, que
40, 14 m’en a dads e pagads .xxx. s. de boos morlaas, de tau
40, 15 guise que io m’en teng boe e gent per pagad, per que
40, 16 dei far bone la dite dezme de toz homes e de totes femnes
40, 17 qui ariue los y dixossen per arrazoo de mi; e si bone
40, 18 nous ag podi far, que dei garir ab los .xxx. s de cay
40, 19 morlaas queus arredos, e la donatioo que fos feite cum
40, 20 s’es, e si io nous ag tinei, aisi cum auant dit es, queus
40, 21 ne metud segur Bidau de Feaas, bezii de Tarbe, quils a
40, 22 autreiad quels es tengud ab mi e ses mi, e sober totes
40, 23 sas causes que ed m’ag fes tier, o que ed bos ag tengos
40, 24 peu mazeix combent, de totes causes cum de mi es
40, 25 auant dit; e io quen dei gardar de tot daun l’auant dit
40, 26 segur sober totes mas causes; lacau dezme deu prener
40, 27 l’auant dit en W., ab autrei e ab bolentad de moseigner
40, 28 n’ A. R. per la grace Dieu abesque de Begorre, qui
40, 29 l’ag a autreiad que la prengue en sa bide e apres sa
40, 30 mort, que sie la dite dezme de l’auant dite gleise e deus
40, 31 habitadors de l’auant dite gleise. E tot aiso qui auant dit
40, 32 es, io auant dit Adam Feaa, que e jurad sober senz
41, 1 Euangelis e sober la ymagine del crucifig de Nostre Segne;
41, 2 el segur quels aga autreiad que tot aisi cum auant dit
41, 3 es los ag tieran, e que no seran contre la forme d’aqueste
41, 4 carte, abanz la autreiam, aisi cum miels ne plus sanemenz
41, 5 pod estre entendude ses tot lo daun; e renunciam a tot
41, 6 dreit e a tote plaidesie temporau e esperitau qui a nos
41, 7 podos aiudar ne a bos podos nozer ne daun tier en
41, 8 l’entendement d’aqueste carte. Testimonis son d’aquestes
41, 9 palaures: en Joan d’Arloe, caperaa deus borgs de Tarbe, en
41, 10 Ar. A. de Senlezer, euangelister, e Domenge d’Iuos; e io
41, 11 Bidau de Curred, notari iurad de Tarbe, qui ab autrei
41, 12 d’ames las partides aqueste carte escriscui, e i pause mon
41, 13 signe, . xviii.o. kalendas januarii, anno Domini millesimo
41, 14 .cc.lxx.o. quinto, Eschivad de Chabanes comite
41, 15 dominante , e n’Ar. A. de Coarrase episcopo existente.

41, 19 Conegude cause sie als presents e als habieders qui
41, 20 aqueste present carte bezeran ne audiran que A. Big e
41, 21 Domenge Tapie, beziis d’Estugue, no forsadz ni decebudz ni
41, 22 enganadz, ni constreits per degune persone, mes per lors
41, 23 propries, franques e agradables bolentadz, an autreiad e
41, 24 renunciad, e assout, e affranquid a mosegner n’Ar. A. de
41, 25 Coarrase, per la grace de Dieu abesque de Begorre, e an
41, 26 B. de Pomers, segrastaa en la gleise de Tarbe, e a lors
41, 27 successors, tot aqued dreitadge que edz an ni auer deuen
41, 28 en las dezmes de la gleise d’Estugue, ni en totes sas
41, 29 apertiences; e que an autreiad que edz ni hom ni femme per
41, 30 lor no preneran, ni no tocaran per lor mazeixe auctoritad
41, 31 nuilhe arre deu mon, pauque ne grane, de la diite dezme
42, 1 d’Estugue, ab geng ni ses geng, ni en degune maneire. E
42, 2 aiso que autreian e renuncian per lor mazeixs e per totz
42, 3 lors lignadges, peus qui are son e peus qui d’aici enant
42, 4 seran, pels nadz e pels a neixer per toz temps mes, que
42, 5 aisi ag tieran, cum sober diit es, sos pena de .d. s de morl.
42, 6 que pagassen si ag passauen. E qu’en obligan toz lors bees
42, 7 mobles e no mobles presents e habieders; e per que aisi
42, 8 ag tenguen, quen an metud segur e freme Benadet
42, 9 d’Estugue, clerg, qui a autreiad sober toz sos bees que ag ni
42, 10 auera, que ag fara tier e complir sos la diite pene. E tot
42, 11 aiso qui auant diit es que an jurad lo diit A. Big e Domenge
42, 12 Tapie, sober senz Euangelis, que tot aisi cum auant diit es
42, 13 ag tieran e que no seran contre la forme d’aqueste carte;
42, 14 el segur que ag a autreiad, e que an renonciad a tot
42, 15 aiutori e benefici de dreit canonic et ciuil qui a lor podos
42, 16 aiudar ni baler, ni al diit abesque, ni al segrastaa podos
42, 17 nozer ni daun tier. Testimonis son d’aqueste cause n’Ar.
42, 18 Ar. d’Iuoz caperaa de Julhaa, en W. A. caperaa de Sales,
42, 19 A. W. d’Arrist e io Bidau de Curred, notari iurad de
42, 20 Tarbe, qui ab autrei d’ames las partides aqueste carte
42, 21 escriscu e i pause mon signe. Actum fuit hoc .ix.
42, 22 kalendas maï, anno Domini .m.cc.lxxx.viii.o., Edoardo rege
42, 23 Anglie tenente possessionem seu saisinam comitatus
42, 24 Bigorre, et R. de Caudarasa episcopo existente.

47, 9 Sabuda causa sia que nos Johan Martin, comanador de
47, 10 l’ordre de la cavalaria de sent Jacme en Gascoina, e frai
47, 11 A. de Coarasa, frai Gailard d’Araus e frai de W. R. de
47, 12 las Seres, frai Od de Brusz e frai B. d’Esparros e frai
47, 13 Sanz, caperan de l’hospital de Manced, per nos e per toz
47, 14 los autres frais de nostre orde, em tengutz de pagar tria
47, 15 millia e .ccc. sol de Morl. an Bernard de Corrensan, los
47, 16 quals el nos presta en nostras coites, e nos n’em ben
47, 17 pagaz e devem leg pagar bonement al die d’an nau.
47, 18 Empero, si ad aqued die nols podem pagar, devem ne estar
47, 19 tiencers a Morl., o passar à la sue bolentad. Si per
47, 20 abentura nos no l’ag complivem assi com soberdiit es, la done
47, 21 comtessa et le segnor en Gaston lon son tenguz a lui et
47, 22 an Bibian d’Ossun, qui los ne son entraz per nos e per
47, 23 nostres pregs, que de tot daun et de tot greu los ne guarin
47, 24 sober nos e sober totas nostres causas. E nos comtessa
47, 25 en Gaston, autreiam vos bonement que, assi com devant
47, 26 diit es, bon guarem de daun e de destarz; e per maior
47, 27 fermetad avem feits pausar nostres sagez en aquesta
48, 1 carte. Testimonis A. de France, Guiraut de Bordel, Forz
48, 2 de Bordel, en Johan de Naimes, e d’autres; e fo feit anno
48, 3 Domini m.cc.xl. sexto, secundo die julii.

48, 11 Aquesta es la rencura e lo clam que R. W. vescoms de
48, 12 Soula ha deu coms Simon. Vers es que lo coms Simon mana
48, 13 lo bescoms de Soula que anas denant luey, que clamanz
48, 14 ave de luey: e lo bescoms, per so que audive mans
48, 15 eissemples deu coms Simon, e que mau se portave bert
48, 16 los autres barouns, ago temenga de son coos, e no i ausa
48, 17 anar, mas trameto assa cort .i. caver, en W. R. de Fou
48, 18 qui mostras per lueys aus coms Simon que apareilad
48, 19 ere d’en cort anar en tot loc or au coms plagos so
48, 20 e per aspone aus clamanz, solemenz que le coms lo fes
48, 21 segurtad de son cos queu saubas. E lo coms e la cort e los
49, 1 sos asponon que euren lur acort or dessen aquet die.
49, 2 E vencon ab aquet cosseil tant lo denant dit cauver
49, 3 en cort, entro entertant lo casteg de Maulo agon feit
49, 4 panar au davant dit besconte de Soula, en que lo fen tale
49, 5 de .m.m. marx et de plus; et que lo davant dit cauver fos
49, 6 peu bescunte a Bondes, aussi cum soberdit es, en
49, 7 la cort. Saben ac: n’Amaneu de Labrid, en P. de Bordeu,
49, 8 n’Amaubin de Bares; e saben ac de Bordeu: en Gaillard
49, 9 Colin, en W. R. Colin; e en P. Caillau. Apres, cant lo
49, 10 casteg l’arenon, fes i lo asegurar .x. mile st. de Morl’s, deus
49, 11 queus son peigneraz et tribaillaz sos segurs tot die, e an
49, 12 ne levad de dan: e fen tot die, que ades ne thiei lo coms
49, 13 terres banides deus segurs.

49, 14 Item sic: Iter (Field) , apres de so, en Guillelmes Picoreu,
49, 15 senescoine deu coms Simon, fe iurar al vescoms de
49, 16 Soula, si ters de cauvers, la paz comunau de Gascoigne
49, 17 aissi com aus autres barons: e eg estan en querre paz,
49, 18 medis los qui la tale l’aven fer denant, an lo feit de tale
49, 19 de homis mortz e de cavagers e de rocis e de autres
49, 20 bestiars, tant ken la tale bau .cc. marx d’argent, laqueu
49, 21 tale a be sera com en Gasto de Bearn e l’abesche d’Olorin
50, 1 e la cort de Sencever cenoghe e totes aquestes tales
50, 2 has preses de la noster part, de la noster terre en
50, 3 fore, e a noster terre tornan, en poder deu conte Simon,
50, 4 e tot die esta eu medis ceu deu coos e de sa terre.

50, 5 Item, vos fe assaber que quand vos fos en Gascoigne,
50, 6 e lo vescoms bieco denant vos a Baione e jurabs
50, 7 aqui senorie e fedautad: e com sie frontader deu rey d’Aragon
50, 8 e deu rey de Navarene, ne troberaz qui anc ab lor fes
50, 9 nuille malefeyta on vostre terre balos meigs ni
50, 10 ameigsmasse, ni fara ja nuils temps ni quebs arrabas
50, 11 cami ne pogge. Eg o troberas en testimoniatge de prodomis
50, 12 de Bordeu, d’Ax e de Baione.

50, 13 Item, es clamant de terra que son pair i tenco; e li ave
50, 14 dade e venduda une nasse que ave a Miunsa, e ha li torude
50, 15 Guillelmes de la Buela, pece ha, e que lo vescoms
50, 16 et son pair l’aossen tiencuda em paz, entro co
50, 17 torude los fo per Guillelmes de la Buella. Saben ac lo
50, 18 cauver e los borzes e l’autre prodomi de Bordales, e
50, 19 prega lo bescoms al son seinor lo roy ke los
50, 20 davantditz l’adobie o lo face adobar.

51, 1 Conogude cause sie che nos, n’Arnau Guylem d’Agramont,
51, 2 nos em enconbentadz e autreiadz a bona fee, ses mal
51, 3 engan ab uos en Gasto, per la gracia de Dieu vescoms de
51, 4 Bearn, en tal maneyra que nos seguiam e compliam la
51, 5 uostra uoluntad en totes causes, a noster leial poder, e
51, 6 prencham achera seynhoria que uos uulhadz prener d’Anglaterra
51, 7 o de Castela, ab ayço que uos nos fazadz dar rende e ben
51, 8 feyt a uostra medixa conogude. E nos, en Gasto, prometem
51, 9 e autreiam a uos, n’Arnau Guylem, queus siam bon
51, 10 seynhor e dreid e cabal, a noster leial poder, en totes causes,
51, 11 que paz ni acort no fazam ab nulh home ab cuy per nos
51, 12 fosedz entrad en guerre mengs de uos. E dam uos e
51, 13 asignam uos mil s. de Morlaas de rende sober la baylie nostre
51, 14 de Saubaterra queus sie tiencud de pagar, quique bayle ne
51, 15 sie, totes pasches. E per che totes achestas causes e
51, 16 sencles saubem e compliam e tiencham bonemenz, ses tod
51, 17 contrast que no y metam, auem ac iurad nos n’Arnau
51, 18 Guylem ab .v. cauuers sober sans evangelis Dieu tochadz
51, 19 corporalmenz: losquaus son n’Auger d’Agramont e en
51, 20 Bernat nostres frairs, e n’Arnaut de Çalarra, e n’Arnau Lup
51, 21 de Sent Marti; e nos en Gasto auem ac iurad per lo medix
51, 22 combent. Esters prometem audiit n’Arnau Guilem que si
52, 1 nulh hom lo faze mal ni tort, niu tribalhaue, e ed ne
52, 2 fermaue dreid en nostra man, que nos lon aiudem en
52, 3 n’emparem bonemenz, com an noster.

52, 4 E a maior fermetad e en testimoni de vertad auem ne
52, 5 partid achestas letras per A. B. C. e sagerades de nosters
52, 6 sagels. Aço fo feid a Saubaterra, lo diiaus denant
52, 7 Pentecoste, en presencia d’en Bernad de Jaçes e d’en Vidal de
52, 8 Tolosa e d’en Per Bernad, son frai, e d’en Bernad de
52, 9 Tolosa e d’en Per W. Bru e d’en Colom de Baribio, juradz
52, 10 de Saubaterra, e de Bernad de Campagnha, qui de
52, 11 mandement d’en Gasto achestas lettras escriuo, Anno Domini
52, 12 .m.cc.l.o. tercio.

78, 25 Conoguda cauza sia en Ar. W. de Masselhas, cauoir, filh
78, 26 d’en Galhard de Masselhas, qui fo , a vendud e gurpid e
79, 1 quitad e desemparad, per sin et per totz sos hers e per
79, 2 totz los sos presentz e aueneduirs, per are e per totz
79, 3 temps, ad nobla baron n’Amaniu de Labrid e a sos hers e
79, 4 a son ordenh e a son comandament, tot lo homiadge el
79, 5 esportladge e les dreiturias qu’en Ar. W. de Masselhas
79, 6 auant dit aue ne auer deue ne entene auer al log aperad de
79, 7 la Lanera, lo qual es en la parropia de Sent Martin de
79, 8 Balirag, per .xii. libras de Bordel quel ditz Ar. W. reconogo
79, 9 quen aue agudas e receubudas de lui en bons deneirs
79, 10 contadz, de maneira que ed s’en tengo per be pagadz del tot.
79, 11 Ey renuncied expressament a la exception de no contad et
79, 12 de no pagad et de no receubud auer. Dels quals homes e
79, 13 de les quals dreiturias lo mechis Ar. W. reconogo e
79, 14 confessed qu’en Amaniu de Balirag eg tene de lui en ere sos
79, 15 cauoirs e sos hom, e l’en faze homiadge, so es assaber uns
79, 16 gants d’esportla que l’en aue pagad e feit lo homiadge. E
79, 17 sos pair eg aue feit sa enreir, segont quel ditz na Ar. W.
79, 18 reconogo; de les quals cauzas soberditas lo mechis na
79, 19 Ar. W. reconogo quel mechis n’Amaniu de Balirag deue
79, 20 treir .xii. s. de morl. dels homes. E si de que ensus n’a
79, 21 traie n’en faze treir lo ditz Ar. W., los en deue emparar de
79, 22 totz homes. E, per los .xii. sols auant ditz, los homes de la
79, 23 Lanera deuen tier e tien totas les terras del dit log, coltas
79, 24 e no coltas, boscs e boscadges, pradz e pradairias, molins
79, 25 e moliars e aiges quitament del mechis n’Amaniu de
79, 26 Balirag; el ditz n’Amaniu d’en Ar. W. de Masselhas, segont
79, 27 quel mechis n’Ar. W. reconogo. De laqual cauza venduda
79, 28 e gurpida e quitade lo ditz na Ar. W. l’a mandad e promes
79, 29 e autreiad portar bona e ferma de totz emparedors qui si
79, 30 emparessan ne si cambiessen per fons d’alo ne per nulha
79, 31 are que enconte aquesta cauza, o en alcuna de les cauzas
79, 32 contengudas en aquesta carta, en tot o en partida, fos o podos
80, 1 estre dita ne entenduda. E per far tenir e complir ferm e
80, 2 estable, cum desober es dit, lo ditz na Ar. W. a jurad, sober
80, 3 la crudz dels sants euangelis Deu tocadz corporalment,
80, 4 que enconte les cauzas contengudas en aquesta carte, en
80, 5 tot o en partida, no vendra ne venir no fera, per si ne per
80, 6 altre persona, en cort de gleyza ne en seglar ne en negun
80, 7 log. Huius rei sunt testes: n’Ar. Gachies de Cescars,
80, 8 en Sauarig de Lozinhan, cauoirs, R. Marques lo massip.
80, 9 G. del God. Actum .viii. die introitus marcii, anno domini
80, 10 .m.cc.l.vi.o. Regnante Henrico rege Anglorum.
80, 11 Raimundo, episcopo Vasatensi. P. de Lar, tabellione Castrigelosii,
80, 12 qui scripsit de partium voluntate.

80, 16 In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti Amen.
80, 17 Conegude cause sie als presents e als abieders, qui aqestes
80, 18 presents letres beiran ne audiran, que Guillem Gausbert,
80, 19 fil de na Gasen de Beyries, no forsads ni costrets ni
80, 20 decebudz ni enganads, mas per sa bona e plane e agradere
80, 21 uolentad e per son seruir et per sa gran necessitad, beno
80, 22 e quita per tots temps, per si medis e per tots sos
80, 23 successoos, nads e a neyse tot lo dret e la senoria que aue ne
80, 24 auer deue el casted de Beyries ni en las pertinenses del
80, 25 dit casted, so es assaber en homes et en femnas et en
80, 26 terres et en erbes et en futs et en fulies et en tots fruits,
80, 27 mesches et saluadges, et en aigues et en tots autres
80, 28 dretadges pertinens al dit casted de Beyries et a sas
81, 1 pertiensas, bonaments et franquements, senes tot dret e ses
81, 2 tot seruici que no si retengo a si medis ni a sos
81, 3 successoos presents ni abiedees, a l’ondrad baron e senior
81, 4 Gaston, per la graci Deu bescomte de Bearn et de Marsan
81, 5 et a l’ondrade done na Mathe, molier del soberdit senior,
81, 6 en Gaston, e a tots lors successoos, per binte cing liures
81, 7 de Morlans, lesquals a reconegud lo dit Guillem Gausbert
81, 8 que a recebud, condades fidelments et bonaments, de la
81, 9 soberdita ondrade done na Mathe. On lo dit Guillem
81, 10 Gausbert n’a bonaments arresignad a tote exception de pagad e
81, 11 de no pagad, et an plus autreiad, per si medis e per tots
81, 12 sos successoos, que per nuil for ni per nulia costume
81, 13 metude ni metedere, ni per nuil dret escriut e no escriut,
81, 14 ni per menor etad de fil ni de filie, ni per nulie autre
81, 15 arreson qui posque ester dite ni entendude, qui a lui
81, 16 ni als sos presentz ne abiedees podos ajudar, ni podos
81, 17 nozer als soberdits compredoos ni a lors successoos,
81, 18 encontre la dite bende no biera ni no dira, ni hom ni
81, 19 femna per lui ni pels sos, en nuil log ne en negun
81, 20 temps, ni per nulie art ni per nuil gein per que ladite
81, 21 bendicion e quitance sie ni ester posque reuocade ni
81, 22 turbade ni enfrante en tot ni en partide : e an arrenonciad,
81, 23 per si medis et per tots sos successoos presents e
81, 24 abiedees, a tot dret escriut e no escriut, et a tot for e a tote
81, 25 costume metude e metedere et a tot dret seglau e de gleisie.
81, 26 On sie conegude cause als presents e als abiedees que, per
81, 27 aiso, compran prumerements los soberdits en Gaston e
81, 28 l’ondrade done na Mathe ladite terre de Beyries, ab sas
81, 29 pertienses, del soberdit Guillem Gausbert e dels sos, car
81, 30 lodit Guillem Gausbert here leiau hereter de ladite terre
81, 31 de Beyries per sa mai na Guasen, qui here estade filie
81, 32 prumere e leiau de n’Aremon, qui here senior i
82, 1 hereter leiau del dit casted e de l’afar de Beyries. On apres
82, 2 en Gauter de Beyries, senior de Lugpeir, pair de na
82, 3 Condor, molier d’en Carboneu de Laur, reconego denant
82, 4 en Gaston, senior e bescoms de Bearn e de Marsan,
82, 5 present la cort de Marsan, que son pair en Gauter, qui
82, 6 here frai darder de n’Aremon, senier et hereter de
82, 7 Beyries, pair de ladite na Gasen, mai del soberdit Guillem G
82, 8 ausbert, aue forsad e deseretad del soberdit casted e
82, 9 afar de Beyries la soberdita na Guasen, filie de son frai
82, 10 prumer, asi com desober es dit : et en aquere forsa
82, 11 heretan en Guillem Arnaut de Beiries e n’Aremon Guillem,
82, 12 son fil. On apres lo soberdit en Gauter, senior de Lugpeir,
82, 13 frai del soberdit en Guillem Arnaut de Beyries, per descart
82, 14 de si medis e per salud de sa amne e de sos antecessoos,
82, 15 qui la dite forsa el dit deseretement auen feit e sostengud
82, 16 longaments, liura e arredo la dite terre el casted de Beyries,
82, 17 ab sas pertienses e ab sos dretadges, al soberdit Guillem
82, 18 Gausbert, present la cort de Marsan. Mas empero, com
82, 19 auarece e malece regni enter los seglaus plus que dilection,
82, 20 lo dit casted de Beyries ab totes sas pertienses et ab totes
82, 21 sas dreituries here enpeniad et gadiad, e aquero a casaus
82, 22 e a partides e a pertienses, per cing milie e cing cents sols
82, 23 de Morlangs, locals pagua e sobo la soberdite ondrade
82, 24 done na Mathe, so es asaber due milie e cent sols an
82, 25 Arnau Seguin d’Estagn, e tree milie sols a na Condor de
82, 26 Bascaudes, e dozents a l’abad del Sen Johan de la Castere,
82, 27 e dozents an Guillemin d’Escalans qui le tien engadiade
82, 28 dels soberdits forsados e deseretedoos pels soberdits diers.
82, 29 Et en apres, com na Condor, molier d’en Carboneu de
82, 30 Laur, filie del soberdit en Gauter, senier de Leiper, qui
82, 31 reconego ladite forsa, aisi com desober es dit ni escriut
82, 32 se reclamasse el dit casted de Beyries e portasse arrencor
83, 1 de la dite bende e compre, a les pregaries e al det de
83, 2 l’ondrade senior en Guiraut, comte de Fesensag e
83, 3 d’Armaniag, la soberdite done na Mathe dona bonaments a le dite
83, 4 na Condor e an Carboneu, son marid, e a lor fil prumer
83, 5 en Gauter, quatre cents sols de Morlans, on lo dit
83, 6 Carboneu e la dite na Condor, sa molier, e lor fil en Gauter, per
83, 7 la dite gracie que recebon deldits diers, quitan e laisan
83, 8 bonaments e franquements a l’ondrade done na Mathe e a
83, 9 sos successoos la dite clamor e arencure que auen ni
83, 10 portauen del dit casted de Beyries ne de sas pertienses, e tot
83, 11 lo dret e la senorie que en nulie maneire auer i deuen; e
83, 12 autreian bonaments, no forsadz ni decebudz ni enganads
83, 13 ni per forsa ni per paor costreds, la soberdite bende e
83, 14 compre, e feit tot asi com desober es dit ni escriut ni
83, 15 contengud; e an autreiad qe, per nulie art ni per nuil gein
83, 16 ni per nuil for ni per nulie costume ni per nuil dret ni per
83, 17 nulie autre arreson qui posque ester dite ni entendude,
83, 18 clamor ne arrencor no porteran ni encontre no bieran ni
83, 19 no diran, en negun log ni en negun temps, per qe la dite
83, 20 bende e compre sie ne posque ester reuocade ni turbade
83, 21 ni enfrante en tot ni en partide; e an ne arrenunciad a
83, 22 tot dret escriut e no escriut et a tot for et a tote costume
83, 23 metude e metedere. E per que aiso, com desober es
83, 24 escriut ne feit ni dit ni contengud, auge balor e fermesse per
83, 25 tots temps, a les pregaries del soberdit Guillem Gausbert e
83, 26 del dit en Carboneu de Laur e de na Condor, sa molier,
83, 27 l’ondrad pair e senior Espang, per la graci Deu
83, 28 arcebesque d’Aus, e l’ondrad pair Pes, per la graci Deu abesque
83, 29 d’Aire, e l’ondrad baron en Guiraut, comte de Fezensad e
83, 30 d’Armaniag, sageran ab lors sagedz aqueste present carte
83, 31 en testimoniadge et fermetad de las soberdites causes; e
83, 32 per aquere medisse fermetad, lo soberdit en Carboneu de
84, 1 Laur a sagerad la present carte ab son proprie saged.
84, 2 Asso fo feit e dad e autreiad pel soberdit en Guillem
84, 3 Gausbert, a Perquei , en l’abescad de Marsan, el mees de
84, 4 mai, en l’an de nostre Senior mil e dozens cingcante e seis.

86, 15 Conoguda causa sia que frai W. Ebrard, prior de la
86, 16 maison del Parauis, en l’abescad d’Aienes, a donada e
86, 17 autreiada la maison de Lugbon ab tots sos apertenements
86, 18 e ab to ço que la dita maison del Parauis aue ni auer deue
86, 19 en la dita parroquia de Lugbon e en la parroquia
86, 20 d’Arolha, an Guiraut, caperan de Loça, a sa uita ab lacal
86, 21 maison lo dit prior a liurad e autreiad al dit en Guiraut .ii.
86, 22 libres en la Gleisa .i. santorum e .i. dominical, e .i.
86, 23 missal collectari, e .i. officier, e unas costumas, e .i.
86, 24 sautiri, e .i. pistoler, e .i. euangelister d’entrad d’Auencs
86, 25 entro a Paschas complid, e .i. uestiment complid de
86, 26 missacantan, e .ix. arcas paucas e granas, e .iii. toneds, e
86, 27 .iii. cubazs, e .i. carreieder, e .iii. cauderas, e una
86, 28 sartanha, e .i. trepei, e .iii. destraus, e duas dolederas,
86, 29 e .ii. tareds e .viii. fauquederas, e .i. bezoi, e .ii. sarcs
87, 1 escapoers, e una beseguda, e .i. lambrois, e .i. dail, e
87, 2 .iiii. arresteds de fer, e .ix. sarcs e picas, e .iiii. cosnas,
87, 3 e .iiii. capcers, e .v. flaçadas, e .iii. albencs, e .vi.
87, 4 linçols, e .ii. cars, e .xxviii. cauens , e .ii. pareils de buos,
87, 5 e .lx. cabs eisivernads d’aolhas. E la maison deu a
87, 6 Peiruc .xxxii. sol., e a R. .xxviii. sol., e a na Bera, .xix.
87, 7 sol., et a W. l’aolho .viii. sol., e al mud .xv. sol., e a la
87, 8 muda .xvi. sol., e a na Bona .xi. sol., e al porquer .x.
87, 9 sol., e a Casaubon .xii. sol., e al Basco .ii. sol., e
87, 10 meia cartal de forment a l’estyu, e a n’Espanha .iii.
87, 11 sol., e an S. Casa .viii. sol., .viii. d. e m. e., a. P[...]endommagé
87, 12 .li. vi. sol., e a W. d’Escaudas .iii. sol., e a l’arcediage
87, 13 de Sozs .v. sol. - El dit en Guiraut a donat a la dita
87, 14 maison si mezis e .i. pareil de buos, e .x[...]endommagé
87, 15 eissivernads de crabas e d’aolhas, e .xv. cauens. E es assaber
87, 16 quel dit prior a donad e autreiad lezer al dit en Guiraut
87, 17 que no uesta los draps de l’auid de la dita maison, si per
87, 18 sa propria uolontad no a faze, entro denz .v. ans apres la
87, 19 prumera festa de Arrams. El dit en Guiraut a prometut e
87, 20 autreiad per bona e per ferma e per leial stipulacion que
87, 21 ed al plus tard uestira los draps de l’auid de la dita maison
87, 22 denz lo dit terme. E si far no a uolc, a prometud e
87, 23 autrejad per bona e per ferma e per leial stipulacion que ed al
87, 24 dit prior o al tient son log apres lui en la dita maison del
87, 25 Paravis redra la dita maison de Lugbon ab tots sos
87, 26 apertenements, solta e quiti de tots los deutes soberdits, ab
87, 27 totas las causas mobles e ab las autras causas de la gleisa
87, 28 desus ditas quel dit prior li aue liuradas, e ab totas las
88, 1 causas mobles quel dit en Guiraut aue portadas en la dita
88, 2 maison, o ab la ualença de totas las causas mobles desus
88, 3 ditas. Item, a prometud e autreiad lo dit en G., per
88, 4 bona e per ferma e per leial stipulacion, que ed las causas
88, 5 mobles e no mobles de la dita maison de Lugbon
88, 6 enancera a bona fe a son leial poder. E si, per abentura, per
88, 7 fauta de lui ualen mens las dites causas, a prometud e
88, 8 autreiad que ed ag emendera al dit prior o a son log tient
88, 9 tot ço que per fauta de lui ualossan mens. Item a
88, 10 prometud e autreiat lo dit en G. que ed dera cada an
88, 11 per pension .xxx. sol. de bons morl. per razon de la
88, 12 dita maison de Lugbon a la dite maison del Parauis, en
88, 13 questa maneira : .xv. sol. de bons mon. totas festas de
88, 14 Arrams, e .xv. sol. de bons morl. totas festas de
88, 15 Marteror. Mandadors e fermanças per lo dit en G., per far
88, 16 e per tier tots los combents desus mentauds que ed a
88, 17 autreiadz al dit prior, segont que plus plenerament es dit
88, 18 ni contengud en aquesta present carte : n’Ar. d’Arribes
88, 19 fil d’en B. ; en R. del Bedored ; en S. Casa; en A. del
88, 20 Berger; en P. de Maleuad, caperan : lical an prometud e
88, 21 autreiad que no s’en reclamaran l’us per l’autre ni per nul
88, 22 garent, e n’an renonciad a la excepcion que prumer deu
88, 23 hom domanar al cabaler que a la fizança. E de ço uolon
88, 24 lo dit prior el dit en G. que fosson feitas duas cartas d’una
88, 25 mezissa tenor, a cada partida la sua. Aiço fo aissi acordad,
88, 26 .xii. dies a l’entrad de Feurer. Testimonis en Bernon de
88, 27 Lugbon, en Guassiat de Lugbon, en P. Angol, e frai. W.
89, 1 Aimerig, e frai B. de Lanugs, e frai R. de Garbiei, e
89, 2 frai A. de Gauba, e frai P. Barta, en E. del Berger,
89, 3 caperan de Sauboeras, en A. W. d’Arrolhau, cominal notari de
89, 4 Gauarred, qui aquesta carta e une autra d’una mezissa tenor
89, 5 n’escrisco ab uolontad de l’una partida e de l’autra. Anno
89, 6 Domini .m.cc.lx.viii.o., dominante Costancia,
89, 7 primogenita Gastonis vice-comitis Bearn., Aman. archiepiscopo
89, 8 Auxit.

89, 12 In nomine Patris et Filii et Spiritus sancti. Amen.
89, 13 Conoguda cauza sia que jo, Amaniu de Labrid, filh del
89, 14 nobla bar n’Amaniu de Labrid e de la dona n’Assarida de
89, 15 Tartes sa enreir, malaus de cors, pero sans de pensa e de
89, 16 bona memoria, fas mon darreir testament, nomcupatur
89, 17 cassan e reuocan tot altre testament que jo aques i feit
89, 18 denant aquest. E quar institution de hereteirs o de
89, 19 hereteiras es cabs et fondaments de testament, jo auant ditz
89, 20 Amaniu fas e instituisc e establisc Bernadeidz, mon filh
89, 21 prumeir, mon hereteir en tot e quant que io ei ne auer
89, 22 degs, exceptade la terra de Maredma, en la qual jo instituisc
89, 23 e establisc Amaniu, mon altre filh, mon hereteir en tot
89, 24 quant que jo i ei ne auer degs se a mees l’esmenda del casted
89, 25 de Milhan o per conquesta o per compra que jo i aghe feita.
89, 26 Empero en tal maneira quel ditz Amaniu aghe e prenga e
89, 27 recepia la deita terra de Maredma del soberdit Bernadeidz,
89, 28 mon prumeir filh, e quen sia sos hom et sos cauoir, e quel
89, 29 ditz Bernadeitz fassa e sia tengudz de far e de pagar al
89, 30 senhor los deuers que jon fas ni sia tengudz de far.
89, 31 Losquals deuers son aitals: so es assaber .i. cauoir de ost per
90, 1 la terra de Maredma, e altre cauoir d’ost per tota ma altre
90, 2 terra, e .xx. libres de Bordel d’esporle al senher roi
90, 3 d’Anglaterra, a senhor mudant. E exceptades plus les altres
90, 4 cauzas apres aqueso mentagudas. En les quals jo instituisc
90, 5 mos altres emfants. So es assaber que jo instituisc e
90, 6 establic Ar. Amaniu mon altre filh mon hereteir en dos
90, 7 milia sols de Morlas de renda, en .x. milia sols de tornes
90, 8 en deneirs per libres comptatz. Lo qual uulh que sia clerg.
90, 9 Los quals dos milia sols de renda l’assigni el pauzi : los mil
90, 10 sols, en tota la renda que jo ei ne auer degs en la uila de
90, 11 Neirag ni als apertenements, exceptade la justizia e la
90, 12 senhoria del medihs log de Neirag que uulh que remange e
90, 13 sia del dit Bernadeidz mon prumeir filh; els altres mil
90, 14 sols de Morlas quel sian assignadz en logs a lui sufficients
90, 15 per la conoguda de mes ordeneirs; en aquesta maneira quel
90, 16 ditz Ar. Amaniu no pusque la deita renda uener ni en altre
90, 17 maneira alienar per que del linhadghe eichis o posses ichir.

90, 18 Item uulh que si desanaue de l’auant dit Bernadeitz mon
90, 19 prumeir filh, senes heret paroent, anants que del dit Amaniu,
90, 20 mon altre filh, quel ditz fos hereteir en tot quant quel dit
90, 21 Bernadeitz aurra. Et si, per auentura, desanaue del dit
90, 22 Amaniu, mon filh, senes heret paroent, anants que del dit
90, 23 Ar. Amaniu mon altre filh, quel ditz Ar. Amaniu fos
90, 24 hereteir en so que lo ditz Amaniu aurra. E si desanaue del
90, 25 dit Ar. Amaniu anants que del dit Bernadeidz, quel ditz
90, 26 Bernadeidz fos hereteir en so quel ditz Ar. Amaniu aurra.
90, 27 Don jo substituisc l’un dels soberditz frairs a l’altre, aichi
90, 28 cum desober es dit.

90, 29 Item jo instituisc e establisc Assarida, ma filha, ma
90, 30 hereteira en .x. milia sols de Morlas, los quals lo doni per
90, 31 part e per dot e per maridadghe, e en .xii. enaps d’argent
90, 32 que fi far a Bordel, en .i. enap d’argent ab pe, en doas
91, 1 senturas d’argent, les melhors que jo ei, en .xx. baquas, en .i.
91, 2 taur, en dos leitz los melhors que jo ei.

91, 3 Item jo instituisc e establisc Matha, ma altra filha, ma
91, 4 hereteira en altres .x. milia sols de Morlas, los quals lo doni
91, 5 per part e per dot e per maridadghe; dels quals .x. milia
91, 6 sols, jo lei pagad los .v. milia sols. E uulh quels
91, 7 maridadghes de les deitas mes filhas de deneirs sian pagadz de la
91, 8 part del dit Bernadeidz mon filh, e quel medihs Bernadeidz
91, 9 los sia tengudz de pagar, si pagadz no eren.

91, 10 Item vuilh que tot lo remanent de ma baichera d’aur e
91, 11 d’argent e de mes baquas sian a na Matha, ma molheir, e
91, 12 plus tot quant que jo l’ei donad per oscol, segont que es
91, 13 contengud en cartas feitas per la man de Matth. W. de
91, 14 Prohensa, comunal notari de Bordel.

91, 15 Item uulh que si deguna de les predeitas mes filhas
91, 16 moria senes heret, en maneira que so que jols ei dad en
91, 17 dot en maridadghe degos tornar a mi o a mon heret, que
91, 18 de quo fos pagad l’oscla de la deita na Matha, ma molheir,
91, 19 d’aitant cum seria.

91, 20 Item doni e lesshi, per esmendas e per restitutions dels
91, 21 torts e de les maleffeitas que jo ei feit ni pres no
91, 22 degudament de l’altrui, e per les deutes e per les almoinas
91, 23 de ma anime e de mon pair et de ma mair e de tot mon
91, 24 linhadghe: .iiii. milia e .d. sols de Morlas de la questa de la
91, 25 Luga e tota la renda de Maredme, salvade e retenguda la
91, 26 mession de viande de la maizon de Maredme. Los quals .iiii.
91, 27 milia e .d. sols de la questa e la renda vulh que sia pagad
91, 28 e despensad per la man e per la conoguda d’en Ar.
91, 29 prior del Mas e de Matt. G. d’Andiran e del gardian
91, 30 de Castedgelos. Aichi que id, en perilh de lors animes, e a
91, 31 salvation de la mia anima e de mon linhadghe, l’offici que
91, 32 jols comandi fassen e excequen diligentment.

92, 1 Item uulh e comandi als preditz mos hereteirs que id
92, 2 no fassen degu embargament als preditz executors del
92, 3 testament de ma anima, quant a far les esmendas e a pagar
92, 4 les almoines e les deutes, aitant entro que totas sian feitas e
92, 5 pagades complidament de la predeita renda. Pero, si o
92, 6 fazian, uulh quels preditz hereteirs sian tengudz en dos milia
92, 7 marcs d’argent de [...]incertain pagar; e quels milia marcs
92, 8 fossen al maior senhor de la terra. Els altres mil marcs
92, 9 que fossen donads en almoines a la conoguda dels preditz
92, 10 excecutors, e quel maior senhor lor en poscos costrenher.
92, 11 E oltre aqueso, que lor excecution agos ualor entro que fos
92, 12 entegrament pagad e complid.

92, 13 Item esligi ma sepultura a la gleiza dels Frairs Menors
92, 14 de Castedgelos, en qualque log en qualque terra Nostre Senhor
92, 15 fassa son comandament de mi. Al quel log doni e
92, 16 leisshi .v. milia sols de Morlas per far la gleiza e la maizon;
92, 17 e meis .xii. deneirs morlas d’almoine als frairs de qued
92, 18 medihs log, cascun die per totz temps, aichi cum sa enreir
92, 19 lor i ei acustumad a dar, per la anime de mi e de mon
92, 20 pair e de mon linhadghe, a lor menghar e a lor beure e a les
92, 21 cauzas plus a lor necessarias. E meis .xxx. e .iiii. sols de
92, 22 Morlas cascun an per anniuersari. E meis.c. sols de Morlas
92, 23 cascun an, a lor vestir. Laqual almoine annualment vulh e
92, 24 comandi que aqued, que sera hereteir del casted e de la
92, 25 uila de Castedgelos, donia e pagie e sia tengudz de pagar,
92, 26 cascun an, per totz temps, als frairs del dit log de
92, 27 Castedgelos, del peadghe del camin de Castedgelos et de la
92, 28 honor.

92, 29 E uulh que aqueso qu’en Berart, mon frair qui fo,
92, 30 ordened en uita, en son darreir testament, per sa anime,
93, 1 sia pagad. E uulh que totz los deutz, que jo deurei a la fin
93, 2 de ma uita, sian pagadz per la man dels medihs excecutors.

93, 3 Item uulh quel carredgs de ma terra de blad et de uin
93, 4 e dels debedz de venda, saub del mes de madgs, que
93, 5 sia quiti cum jo no eg agha uzad per dreit. La qual cauza
93, 6 jo quiti, per mi e per totz mos heretz, per totz temps. E si,
93, 7 pel temps passad que jo eg ei uzad, deguns hom n’ere
93, 8 rencurantz, quel fos esmendad a la conoguda dels preditz
93, 9 mos excecutors. E reconogo que les aubergades dels homes,
93, 10 dels cauoirs de nostra terra, ne ei uzad per dreit, ne les
93, 11 degs auer.

93, 12 Item vulh que dos cauoirs sian tremes en la sante terra
93, 13 d’oltra mar, o .c. marcs d’argent, lo qual a mos excecutors
93, 14 plus plaira.

93, 15 Item doni e leisshi a cascun gleiza de ma terra dos marcs
93, 16 d’argent, obs de calidz far a selebrar les missas.

93, 17 Item doni e leisshi al senhor abesque de Vazadz, .d. sols
93, 18 de Morlas ; a la obra de Sent Johan de Vazadz, .d. sols de
93, 19 Morlas ; al capitula de Sent J. de Vazadz, .d. sols de
93, 20 Morlas; al ospital de Cazalis, mil sols de Morlas, altres
93, 21 mil sols de Morlas als homes propres de la medissha
93, 22 maizon. E à la maizon de Ft.-Guilhem, mil sols de Morlas,
93, 23 e .d. sols de Morlas als homes propres de la medissha maizon.
93, 24 E a la maison del Templa de Corts, .d. sols de Morlas. E a
93, 25 la maizon d’Argenten, .d. sols de Morlas. A la obra de
93, 26 Senta Maria de Castedgelos, .cc. sols de Morlas. A la obra
93, 27 de Sent Raphael de Castedgelos .cc. sols de Morlas. A la
93, 28 obra de Senta Maria de Bedlog, .cc. sols de Morlas. A la
93, 29 obra de Sent Gerbazi, pres de Castedgelos, .c. sols de
93, 30 Morlas. Als Frairs predicators de Bordel, .d. sols de Morlas. Als
93, 31 Frairs menors de Bordel, .cc. sols de Morlas. Als Frairs
93, 32 predicators d’Agen, .cc. sols de Morlas. Als Frairs menors
94, 1 d’Agen, .cc. sols de Morlas. Als Frairs menors de Neirag,
94, 2 .ccc. sols de Morlas. Als Frairs menors de Condom, .cc. sols
94, 3 de Morlas. Als Frairs menors del Mas, .cc. sols de Morlas.
94, 4 Als Frairs menors de Vazadz, .cc. sols de Morlas. A la
94, 5 obra de la maison de Bonlog del orden de Cistels, .d. sols
94, 6 de Bordel.

94, 7 Item uulh e comandi que li avant ditz mos excecutors
94, 8 fassen esmenda a la daune de Beirras e a la daune de
94, 9 Saint-Paul e a la daune d’Artos, a lor conoguda. E uulh
94, 10 e mandi que an Bertran de Ladils sian rendudas .c. libres
94, 11 de Bordel neuf, per esmenda, e al Mas del Tus, .c. libres
94, 12 de Bordel. E uulh que a les filhas d’en W. d’Arribes, qui
94, 13 fo, sian rendudz .ccc. sols de Morlas per esmenda. E cum
94, 14 totz e senglas los mals que jo ei feit ne pusquan estre
94, 15 enteirament prohad, vulh quels excecutors de ma anime,
94, 16 segont la dignitad e la condicion de les personas dels
94, 17 demandedors, e segont la quantitad del deman, quels sia
94, 18 esmendad senes estreita proha e a la conoguda dels preditz
94, 19 mos excecutors. Item vulh que an G. de Tanlen sia
94, 20 renduda la deima de Bert, e que totz los fruitz que jo n’ei
94, 21 pres, lo sian rendudz; e ed, que sia tengudz de redre les
94, 22 messions rezonablement que jon ei feit. E dels conbents
94, 23 que ed ma de la terra de Lane uener per .dcc. sols de
94, 24 Morlas, sino eg ere, quen sia crezudz per son segrement.
94, 25 E del deman que homes de Vazadz ma fen de l’affar de
94, 26 Boos e de Tauerton, que sia a la conoguda d’en Bertran de
94, 27 Ladils, e si prener no eg uolen, quels en fes hom judghament.

94, 28 Item uulh e mandi que na Matha, ma molheir, agha e
94, 29 tenga o possedisqua, ab sos filhs e obs de sa mainade
94, 30 nuirir, la maitad dels fruitz e de les ichidas de tota ma terra,
94, 31 exceptadz los .iiii. milia e .d. sols de Morlas de la
94, 32 questa de la Luga, e la renda de Maredma, aichi cum
95, 1 desus es dit. E quen sia dona e pozestediua, tant cum
95, 2 a leis plaira estar senes marid. E si a leis no plaze, nes pode
95, 3 be consentir ab mos filhs, jol doni lo Castednau de Sarnes
95, 4 ab totas les rendas els apartenements del casted e de la
95, 5 honor. E que era s’en seruia, per tot le temps de sa vita,
95, 6 cum uorra estar senes marid, ab tot aqueso que jo l’ei
95, 7 donad per oscla e per maridadghe, segont que es contengud
95, 8 en cartas feitas per la man de Matt. W. de Prohensa,
95, 9 comunal notari de Bordel. Lo qual oscla el maridadghe
95, 10 jol confermi.

95, 11 Item uulh e fas e ordeni e establisc en quest mon
95, 12 darreir testament, en ma darreira uoluntad, mosenhor en
95, 13 G. d’Armanhag, mon cozin, tutor a mos filhs en lors
95, 14 personas, en totz lors bens, en tota ma terra, pregantz lui e
95, 15 requerents en la fe en lo parentad quen es tengudz, que
95, 16 ed recepia en sin la qarqa de la tuteiria de mos enfants e
95, 17 de ma terra, aichi cum de sober es dit. E quels deffenda
95, 18 de pleitz et de guerras que a en auant sa poiren escazer. E
95, 19 arecepia en sin totas qarqas ques offerian a offici de tutor. E
95, 20 per aquestas cauzas far e complir, vulh et autreihi quel
95, 21 medihs mosenhor en G. aghe e tenga et possedisque e prenga
95, 22 e recepia l’altre maitad dels fruitz et de les cluites de tota
95, 23 ma terra, exceptadz los .iiii. milia e .d. sols e la deita renda
95, 24 de Maredma, aitant entro mos filh a hetad de .xiiii. ans.
95, 25 La qual hetad complida, uulh que la deita maitad sia
95, 26 renduda a mon filh per lo dit mosenhor en G. Esteirs aisso,
95, 27 uulh e comandi que, la or Dius aura feit son comandament
95, 28 de mi, quels bailes de mos castedz, los castedz bailhien e
95, 29 liurian al dit mosenhor en G., quant ed lor en somoira. E
95, 30 uulh e comandi a totz los homes de paradghe e als borges e
95, 31 a totz mos altres sotzmes que fassen al dit mosenhor en G.
95, 32 los deuers que a mi son tengudz de far, tant cum la predeita
96, 1 tuteiria durra, sian segrement, o fizeltad, o altres deuers de
96, 2 senhorias. E doni al dit tutor, cosselhedors e ajudedors e
96, 3 defendedors, mosenhor n’Amaniu, per la gratia de Diu,
96, 4 archiebesque d’Augs, al qual doni e quiti aquedz mil e .d.
96, 5 sols de Morlas que ed ma deuia, en Anasans de Caumont,
96, 6 senhor de Senta Bazelha, en Amaubin de Bares, en Galhard
96, 7 del Soleir, en Bertrand de Ladils. E pregi lo hondrable pair
96, 8 en Christ, lo senhor abesque de Vazadz, el hondrable pair
96, 9 en Christ, lo senhor abesque d’Agen, el nobla baron
96, 10 mosenhor en Gaston de Bearn, que a l’auant dit mosenhor
96, 11 en G., cui tot sol jo ei donad tutor a mo filhs e a ma
96, 12 terra e a ma molheir, quant id nels requerran, los sian
96, 13 ajudedors e ualedors. E uulh que li preditz excecutors
96, 14 del testament de ma anima pusquen declarar les cauzas que
96, 15 conoicheran escuras en mon testament dels cars
96, 16 contengudz en lo medihs testament, senes amermar lo proces
96, 17 del testament, a la lor medissha conoguda.

96, 18 Testimonis en P. de Bordel, dauzed, e mosenhor en
96, 19 Gachion de la Marque, en Bertran de Moisshag, en Beralt
96, 20 del God, en Guitard de Borg, en Bertran de Bares, Arn.
96, 21 de la Fita, en G. del God, cauoirs, en Bertran de Ladils,
96, 22 frair P. Morl., gardian de Vazadz, Matt. W. del Pudgs, en
96, 23 Bertran del God.[...]incertain de Gaufre, Senheron de Juzigs, G.
96, 24 del God, Ar. de Boquiran.

96, 25 Actum die exitus junii, anno Domini .mcclxx. Regnante
96, 26 Henrico, rege Anglorum, W. episcopo Vasatensi, e P. de
96, 27 Lar, tabellione Castrigelozii, qui scripsit de mandato et
96, 28 voluntate dicti testatoris.

110, 11 Conegude cause sie aus presentz e aus abinedors que
110, 12 nos Arnaud B. d’Armaiac, fil d’en Rodger d’Armaiac, que
110, 13 Dieus aie bone mercher, rechoneisem qu’en Guiraud
110, 14 d’Armaiac, nostre frai, comte de Fezenzac e d’Armaiac, no
110, 15 forzads ni constreiz, mais per sa bone agradable bolentad, ab
110, 16 cosehl e ab otrei e ab bolentad de nos, a dad en aumoine e
110, 17 quitad e asolt per toz temps franquemenz, per si e per toz
110, 18 los seus, peus presenzs e peus abiedors, lo casau qui s’ten,
110, 19 de la une part, dab la bighe deus canonihes e, de l’autre
110, 20 part, dab lo riu d’en Teue e s’ten dab lo camin de sent
110, 21 Iacme, a Dieu e a la maison de madaune Sencte Marie d’Auxs
110, 22 e aus canonihes de la dite maison, aus presenzs e aus
110, 23 abiedors. E rechoneisem quel dit Guiraud comte, nostre
110, 24 frai, a aguds e pres e rezebuds del auant dit casau .d. sols
110, 25 de bos morlas in remuneration dels auantz ditz canonihes
110, 26 d’Auxs. E rechoneisem que dels ditz .d. sols, ab autrei de
110, 27 nos, lo dit comte, nostre frai, n’a pagade la terre que ab
110, 28 autrei de nos aue comprade d’en Guillem de Lafaurge e
110, 29 de sa moler na Sisera; la quau terre lo dit comte G.
110, 30 nostre frai, ab autrei de nos, a dade en aumoine per toz
111, 1 temps aus frais menors, en saluation de nostres animes e
111, 2 de nostre linadghe; els ditz frais menors an, en la dite
111, 3 terre que nos los auem dade, glisie bastide e lors autres
111, 4 edificis ad honor de Dieu e de moseior sent Franzes. E
111, 5 rechoneisem que del auant dit casau dab totes sas
111, 6 pertinenties, nos el dit comte G., nostre frai, nos em debestids
111, 7 per toz temps, per nos e peus nostres, peus presenzs e
111, 8 peus abiedors, en auem bestids los ditz canonihes d’Auxs,
111, 9 eus n’auem metuds en corporau possesion, deu cel entro
111, 10 laius en habisme, eus auem prometud leiaumenz a
111, 11 bone fee queus i portaram ferme e bone garentie de tot
111, 12 home e de tote femne qui tort ni forze ni nul dampnadge
111, 13 los i uolos dizer ni far, neus i faram tort ni forze per nos
111, 14 ni per autru, neus n’i laisaram far a nul home a nostre
111, 15 leiau poder. E rechoneisem quel dit comte, nostre frai, a
111, 16 carte dade e autreiade de la dite donation del auant dit
111, 17 casau als ditz canonies, la quau carte es ab lo saged de
111, 18 moseior Espan, per la gracie Dieu archebesque d’Auxs, e ab
111, 19 lo saged del dit comte nostre frai, e ab lo comunal saged
111, 20 d’Auxs sagerade; e nos autreiam e lauzam la dite carte e
111, 21 uolem e autreiam leiaumenz a bone fe que, tot attant quant
111, 22 en la dite carte es contengud que aie tengude e ualor per
111, 23 toz temps, per nos e peus nostres, aus ditz canonihes de ma
111, 24 daune Sencte Marie d’Auxs, aus presenzs e aus abiedors.
111, 25 Aizo tot sobre dit, cum en la present carte es escriut,
111, 26 autreiam nos a Lauardenxs denant lo dite comte
111, 27 nostre frai, lo disabde denant la feste Sent Iohan
111, 28 Babtiste, anno Domini .m.cc.l.viiii.o. Testimonis son
111, 29 d’aizo: Bertran de Brugenxs, P. de Lauardac, milites, Ponz
111, 30 Ebrad, senescalc de Fezensac e d’Armaiac, Forz deu
111, 31 Costau, sacerdos e archipreste de Sauenes, B. deu Bedod,
111, 32 Iordan de Garlencs, W. de Labatud, baille d’Auxs. Et en
112, 1 apres lo dimercles ades pres de la dite feste de Sent Iohan
112, 2 Babtiste, fu ad Auxs eu prad dare moseior Senttorenz, e
112, 3 autreie lo dit casau aus ditz canonies e autreie las dites
112, 4 cartes en presenze e en testimoni d’en Bernard de Lasportes
112, 5 e d’en Phelip de Bocoe, cosehls d’Auxs, e d’en Guiraud de
112, 6 La Faurge, eus prege que en queste carte pausasen lor
112, 7 saged. E nos cosehls ditz d’Auxs, a pregarie del auant dit
112, 8 Arn. Bern., en la present carte auem pausad lo comunal s
112, 9 aged d’Auxs. Ego Raymundus Sancii Molier, notarius
112, 10 auxitanus, qui hanc cartam scripsi feria .iiii. post festum
112, 11 Sancti Johannis Babtiste, anno Domini .m.cc.l.o. nono.

117, 6 Qonoguda causa sia que Ramonda de Benaugas amb
117, 7 autrei e am voluntat de n’Aramon de Carbonius, son marit,
117, 8 uendo e quite an W. Seguin, l’ostaleir de Senta Crotz, e a
117, 9 son ordenh .i. treus de terra qui es entre la vinha en
117, 10 Bonafos de Senta Colona, e la terra biuta d’en Jordan
117, 11 Arufat; e la vinha, qui es au pont W. Ayquart, entre la
117, 12 terra n’Aramon Austen e la via comunau. E det lac per
117, 13 .xiv. libres e .xii. sols, de lasquaus era reconego que
117, 14 era ben pagada. E es assaber qu’era l’en conuingo portar
117, 15 bona e ferma garentia de totz emparadors, saub los dreitz
117, 16 a l’abat de Sca. Crotz deuquau meu; en la man deuquau
117, 17 era s’en desbesti de totz los dreitz que i aue ni demanar i
117, 18 pode, era ni hom ni femna per lei. Loquaus senhor ne
117, 19 besti lo dauandeit en W. Seguin e l’en conuingo estre bons
117, 20 senhor, sauba sa senhoria e sos dreitz. E la madissa
117, 21 Ramonda manda e autreie e jure per sa fe leiaument que ia
117, 22 meis demanda non fes per dreit escriut ni no escriut,
117, 23 secglar ni de gleisa. E per las terras dauant deitas saubar e
117, 24 garentir an W. Seguin e a son ordenh, son fidanzas e
117, 25 tengud lo dauantdeitz n’Aramon de Carbonius e n’Arn.
117, 26 Arudera, cadauns per lo tot.

117, 27 Actum fuit anno gracie .m.cc.xxxiiii.o .v.o nonas
117, 28 maii regnante Henrico, rei d’Anglaterra, G. arcibesque de
117, 29 Bordeu, en R. Monedeir maior. Testes en Gaucelm Boges,
118, 1 lo caperans, en Berart de Senta Crotz, n’Aiquem Forton
118, 2 e Helias Reynaut qui la carta escriuo.

118, 6 Conoguda causa sia que n’ Aramon de Raissac uendo e
118, 7 quite an W. Seguin,monge e ostaleir de Senta Croiz, e a son
118, 8 ordenh una terra qui es a Lenhan, entre la terra Arnaut
118, 9 de la Maranha e la terra Aiquem de Raissac. E det li per
118, 10 .xxx. sols de peitauins e de bordales; deuscaus et
118, 11 reconeguo que era ben pagats. E d’autra part ne Garsen Galharda
118, 12 uendo e quite au midis en W. Seguin e a son ordenh .ii.
118, 13 treuz de binhas e una terra qui son au poiau de Raissac.
118, 14 E la una binha es entre las terras Alaiz de Raissac e la
118, 15 terra Arnaut Linhou. E l’autre es entre la terra Arnaut
118, 16 Geu e la via. E la terra es pres l’estatga de la midissa ne
118, 17 Garsen Galharda. E det l’ac per .xxx. sols de peitauins
118, 18 e de bordales ; deuscaus era reconogo que era ben
118, 19 pagada. E d’autra part Alaiz de Raissac vendo e quite au
118, 20 midis en W. Seguin e a son ordenh .v. sadons de terra en
118, 21 la boria d’Agoa morta, e .iii. sadons en la boria deu
118, 22 Uergeir. E det l’ac per .xxx. sols de peitauins e de
118, 23 bordales; deuscaus era reconeguo que era pagada. E d’autra
118, 24 part W. Maz uendo e quite au midis en W. Seguin e a
118, 25 son ordenh una binha qui es au treuh de Raissac, entre
118, 26 la binha Arnaut de Raissac e la via ; e una terra qui es
118, 27 entre la terra deu midis en W. Maz e la via. E det l’ac
118, 28 per .xx. sols de peitauins e de bordales ; deuscaus et
118, 29 reconeguo que era ben pagats. E d’autra part Ramona de
118, 30 Lezinhan vendo e quite au midis en W. Seguin e a son
119, 1 ordenh, amb autrei e am volontat de Robbert de l’Estatga,
119, 2 son marit, .iii. sadons de binha e una sadon de terra,
119, 3 lascaus son eu casau W. Colom. E det l’ac per .xxx. sols
119, 4 de peitauins e de bordales ; deuscaus era reconeguo que
119, 5 era ben paguada. E d’autra part Ramon de Pugeirem
119, 6 vendo e quite au midis en W. Seguin e a son ordenh .v.
119, 7 sadons de terra a la tasta de Mont, e .v. sadons au fons
119, 8 deu casau P. de la Coma. E det l’ac per .xxx. sols de
119, 9 peitauins e de bordales; deuscaus et reconeguo que era
119, 10 pagats. E d’autra part Robbert Faur vendo e quite au
119, 11 midis en W. Seguin e a son ordenh .v. sadons de terra
119, 12 eu casau W. Colom. E det l’asi per .xx. sols de peitauins
119, 13 e de bordales ; deuscaus et reconeguo que era pagaz. E
119, 14 es assaber que li dauandeit uendedor conuingoren e
119, 15 autreieren l’uns apres l’autre au dauandeit en W. Seguin
119, 16 que de las terras e de las binhas dauandeitas porten bona
119, 17 e ferma garentia de tots enparadors a lui e a son ordenh
119, 18 franquamens en alo. So es assaber cadauns de la part que
119, 19 uendut l’a per aissi cum desus es mentagut. E lo midis
119, 20 en W. Seguin de feuaumens a cadaun deus dauandeitz
119, 21 vendedors aquera part que vendut l’aue, en tau maneira
119, 22 que a Ramon de Raissac de feuaumens tot quant que
119, 23 vendut l’aue, am .ii. deners d’esporle a senhor mudant e
119, 24 am .iii. sols de cens; e a ne Garsen Galharda de
119, 25 feuaumens tot quant que vendut l’aue, am .ii. deners d’esporle
119, 26 e am .iii. sols de cens; e a n’Alaiz de Raissac de feuaumens
119, 27 tot quant que vendut l’aue, am .ii. deners d’esporle a
119, 28 senhor mudant e am .iii. sols de cens; e an W. Maz de
119, 29 feuaumens tot quant que vendut l’aue, per .ii. deners
119, 30 d’esporle a senhor mudant e per .ii. sols de cens ; e a
119, 31 Ramona de Lezinhan de feuaumens tot quant que vendut
119, 32 l’aue per .ii. deners d’esporle a senhor mudant e per
120, 1 .iii. sols de cens; e a Ramon de Pugeirem de feuaumens
120, 2 tot quant que vendut l’aue, am .ii. deners d’esporle a
120, 3 senhor mudant e am .iii. sols de cens; e a Robbert Faur
120, 4 de feuaumeus tot quant que vendut l’aue., am .ii. deners
120, 5 d’esporle a senhor mudant e per .ii. sols de cens. E tots
120, 6 aquests cens dauandeiz deuen rendre au dauandeit en
120, 7 W. Seguin o a son ordenh a Senta Croiz, a Bordeu, an
120, 8 per an, l’endoman de las Tots Sens, ses que dinar ni
120, 9 autre deuer no lor deu hom dar quant aporteran lo cens.
120, 10 E deuen esporlar e far dreit aqui midis si tort lo faden eus
120, 11 feus. E d’aquels feus dauandeiz it foren bestit amb autrei
120, 12 e am volontat deu midis en W. Seguin per la man en
120, 13 Pons, en aquet tens abat de Senta Croiz, qui lor en
120, 14 conuingo estre bons senhor, sauba senhoria e sos dreiz; so
120, 15 es assaber lo cens dauandeit e autres dreiz que i a, eitaus
120, 16 cum senhor a sobre afeuat, au for e a las costumas de
120, 17 Bordales. E per las terras dauandeitas far auer e tener
120, 18 en patz e ses tot pleit, franquamens en alo, e per los autres
120, 19 conuinens son fidances e tengut per n’Aramon de Raissac,
120, 20 n’Aramon W. de Martinhan e Robbert de Martinhan,
120, 21 cadauns per lo tot. E per ne Garsen Galharda son fidances
120, 22 e tengut n’Aramon W. e Robbert de Martinhan, cadauns
120, 23 per lo tot. E per n’Alaiz de Raissac son fidances e tengut
120, 24 n’Aramon de Raissac e n’Aramon W., cadauns per lo tot.
120, 25 E per W., Maz son fidances e tengut n’Aramon de Raissac
120, 26 e n’Aramon W. cadauns per lo tot. E per na Ramona de
120, 27 Lezinhan son fidances e tengut n’Aramon W. e n’Aiquem
120, 28 Sans, cadauns per lo tot. E per n’Aramon de Pugeirem
120, 29 son fidances e tengut n’Arobert de Martinhan e n’Aramon
120, 30 de Pugeirem, l’autre, cadauns per lo tot. E per Robbert
120, 31 Faur es fidance e tenguts Robbert de l’Estatga.

120, 32 Actum anno gracie .m.cc.xxx.v.o, .iiii.o nonas Maii,
121, 1 regnante Henric rei d’Anglaterra, G. arcibesque de
121, 2 Bordeu, en Peyre Calhau maior. Testes Arnaut de Betla e
121, 3 Ram. de Caruinhan e Pere Sans e Arnaut Legeir, et
121, 4 Helias Reinaut qui la carta escriuo.

121, 10 Conoguda causa sia que cum discordia fos entreu dean
121, 11 eu capitre Sent Andreu, d’una part; et de n’Aiquart de
121, 12 Cordalon et n’Agnes sa molher, d’autra : so es assaber per
121, 13 aquedz acazats qui eran estat mes, meins de lor voluntat,
121, 14 en aqued feu que lo medihs n’Aiquart et n’Agnes sa
121, 15 molher tenen deu deuantdeit dean et deu capitre Sent
121, 16 Andreu ab .vi. d’esporle et .vi. sols de cens. Locaus
121, 17 feus es costa aquera via ques part deu porge Sent Miqueu
121, 18 cum om ba aus Menutz. A la perfin fo aichi acordat que
121, 19 le medihs n’Aiquart de Cordalon et n’Agnes sa molher, o
121, 20 aqued qui aquest deuantdeit feu tendre, arrendossan totz
121, 21 tems meis .viii. sols de cens, an per an, et .xii. deners
121, 22 d’esporle de cressensa part los .vi. sols d’esporle et .vi.
121, 23 sols de cens dessus mentagutz. Enpero ab .i. sou que lo
121, 24 medihs deans eu capitres Sent Andreu los i an cregut en
121, 25 aqued medih feu. Locaus sous es entre aquest medih feu
121, 26 d’una part eu feu de la molher en B. Monedeir, d’autra. Et
121, 27 son per tot .xiiii. sols de cens et .vii. sols d’esporle quels
121, 28 deuandeit n’Aiquart et n’Agnes sa molher o lor ordeinh
121, 29 deuen de tot aquest deuantdeit feu rendre, an per an au
121, 30 dean et au capitre Sent Andreu. E es assaber que lo medih
122, 1 n’Aiquart de Cordalon et n’Agnes sa molher o lor ordeinh
122, 2 poden dar via en aquest deuant deit feu a lor voluntat
122, 3 jusqua .vi. peiz de terra d’ample. Enpero neguns deus
122, 4 deuantdeits acazats no poden arre meis en negun temps
122, 5 uendre ni enpenhar d’aisso que tenen en aquest deuant
122, 6 deit feu, for en la man deu deuantdeit dean e deu
122, 7 capitre Sent Andreu, de cui meu, a cui las vendas deuen estre
122, 8 totas quitas. E aquo aiusta deu deuantdeit n’Aiquart o de
122, 9 n’Agnes sa molher o de lor ordeinh, si estrej bolen, ni de
122, 10 si enant en negun temps lo medihs n’Aiquart ni n’Agnes
122, 11 sa molher ni l’acasat desusdeit ni lor ordeinhs no poden
122, 12 metre autres acazat soz edz en aquest deuantdeit feu,
122, 13 meins de voluntat deu dean et deu capitre Sent Andreu
122, 14 de cui meu. E quest acortz fo feits e autreiats tot per aichi
122, 15 cum desus es deit, de l’una part et de l’autra, en la man
122, 16 maiestre P. Arn. de la Seuba, adoncas dean Sent Andreu.
122, 17 Anno domini .m.cc.xxx.sexto, .xi.a die introitus januarii.
122, 18 Regnante Henrico rei d’Anglaterra. Guir. arsibesque de
122, 19 Bordeu, en Vigoros Uegueir maior. Testes n’Arn. de
122, 20 Ramafort, thesaurair, et W. de Pabencs et Fort de Sencta
122, 21 Elena et W. de Ludedon, calonges de Bord., en P. de
122, 22 Casse et maiestre Iteir et Johan Dat clercs, et B.
122, 23 d’Auedan et B. Gyrmont lecs, et Arn. deu Mirailh qui la carta
122, 24 escriuo.

122, 28 Qonoguda causa sia que na Galharda Tauerna, am
122, 29 voluntat e am autrej d’en Aramon de Talansa son marit, e
122, 30 de na Cauban Tauerna sa mayre, bendo e quite au degan
123, 1 monsenhor Sent Andreu e au capitre meig sou au far, or hom
123, 2 apera a l’Estela. Locaus es entreu W. de Cadaujac, d’una
123, 3 part, et l’en Bidau Costantin, d’autra, en feu monsenhor
123, 4 Sent Andreu, totz los dreitz que era i aue ni demandar i
123, 5 pode en denguna maneira. E det lor ac tot per .c. sols de
123, 6 peitauins e de bordales ; deuscaus reconogo que era ben
123, 7 pagada deu tot. E per acest meig sou dauantdeit far auer
123, 8 et tener bonament et en pais et senz tot pleit, au degan
123, 9 mosenhor Sent Andreu et au capitre e a lur comandament,
123, 10 conuingo na Galharda Tauerna aportar bona e ferma
123, 11 garentia, de totz emparadors, sauba la senhoria eus dreitz de
123, 12 la gleiza mosenhor Sent Andreu. E es assaber que la
123, 13 dauant deita na Galharda Tauerna juret suls sans
123, 14 euangelis nostre senhor que jameis en dengun temps aren no
123, 15 i demande am nulh dreit escriut e no escriut, segglar ni
123, 16 de gleiza, ni en denguna maneira. Asso fo .vi. dias a
123, 17 l’entran de mai, anno Domini. .m.cc.xxx.vii.o, regnante
123, 18 Henric, rei d’Anglaterra, G. arcibesque de Bordeu,
123, 19 n’Arostan den Soler, maior. Testes sunt en W. de Ludadon,
123, 20 W. de Gredinhan, W. deu Pont lo pelicers, Joan Aycart,
123, 21 Helias Cocut, qui la carta escriuo.

123, 25 Conoguda cauza sia que W. deu Mur vendo e quite an
123, 26 B. de Mollarin e asson ordeinh aqued sou de Sent Martin
123, 27 de Mont Judec, loquaus es entreu sou en P. de Lengon
123, 28 d’una part, eu sou Rogeir Comte, d’autra; e det li per .c.
123, 29 sols de peitauins e de bordales; deuscaus reconogo que era
123, 30 ben pagat deu tot. E lo medihs W. deu Mur conuingo ne
124, 1 portar bona e ferma guarentia an B. de Mollarin e asson
124, 2 ordeinh de totz enparadors qui arre li pogossan demandar
124, 3 francament en alo. E questa benda fo feita ab voluntat e ab
124, 4 autrei de na Flandrina, molher deu deuantdeit en W. deu
124, 5 Mur, lacaus i quite oscle e maridatge, si li aue, aichi que
124, 6 meis en negun tems arre no i demandara ni demandar no
124, 7 i fara, ab dreit escriut, seglar ni de gleiza, ni en neguna
124, 8 maneira : e so mande e autreie e jure sobreus sans
124, 9 euangelis Deu. E es assaber que lo medihs en B. de Mollarin
124, 10 det feuaument au medihs en W. deu Mur e asson ordeinh
124, 11 aquest deuantdeit sou, ab .vi. deners d’esporle e .v. sols
124, 12 de cens rendens, an per an, lo jorn de la Sent Vincens de
124, 13 Borc, e autres devers caus senher deu aver sobre son
124, 14 affeuat, aus furs e a las costumas de Bordeu.

124, 15 Actum .viii. die exitus augusti, anno Domini .m. cc sic: dc (Field) .
124, 16 xxx.vii.o, regnante Henric, rei d’Anglaterra, Guiraut,
124, 17 archibesque de Bordeu, Rostainh deu Soler, maior. Testes
124, 18 sunt W. Arnal Berdangk e Arnal de Matabeu e Arnal deu
124, 19 Mirailh qui la carta escriuo.

124, 22 Qonoguda causa sia que W. Arnaut de Benaugas bendo
124, 23 e quite e liure an Pons de Blancafort, abat senta Crois en
124, 24 aquet temps, e a tot lo combent de la maison, una estatga
124, 25 ab lo loc en que es e ab toz los apertenemens d’aquera
124, 26 estatga, en la parropia de Sadirac. Ayssi cum es entre
124, 27 l’estatge R. Faur, d’una part, e Guiraut de Maignan, d’autra;
124, 28 e .xv. sadons de terra or hom opera a Casau Aladeit; e
124, 29 .vii. sadons de terra, d’autra part, de doas bersanas or hom
124, 30 apera Au Binhau; e .v. sadons de binha, d’autra part, qui
125, 1 son en aquera medissa parropia; e tot dreit e tota
125, 2 seinhoria que lo dauantdeitz W. Arnaut de Benaugas agos ni
125, 3 auer degos en aqueras causas desus mentagudas, en
125, 4 deguna maneira. E det los ac tot complidament per ayssi, cum
125, 5 deit es, per .vii. libras de peitauins e de bordales; de
125, 6 lascaus reconogo que era ben pagaz deu tot, eus en conuingo
125, 7 aportar bona e ferma garentia de toz emparadors
125, 8 francament en alo. E es assaber que lo dauantdeitz W. Arnaut
125, 9 de Benaugas conuingo e prometo au dauantdeit abat e au
125, 10 conbent de la maison Sente Crois que et los fasa estatgan
125, 11 en aquera estatga desusdeita, eus i tenga foc biu, eus en
125, 12 fasa homenatge. E siu her ben binent, eus en deu arendre,
125, 13 .viii. de cens an per an, lo iorn de la Sent Johan
125, 14 Euangelista; e .iiii. deners d’esporle a muda de seinhor.
125, 15 E ab aquez .viii. s. deu cens deu passar ab la maison Senta
125, 16 Crois, sens que nous deu far nuilh autre deuer, saub los
125, 17 .viii. s. deu cens per ayssi cum deit es. Empero, quant et
125, 18 aportera lo cens a Senta Crois o sos comandamens, it no
125, 19 deuen demandar disnar ni nuilh autre deuer que la
125, 20 maisons Senta Crois lo deuga far per conbent, si donc no l’ac
125, 21 bolen dar per lur bona amor. E lo dauantdeit en Pons,
125, 22 abas Senta Crois, en aquet temps, per sin e per tot lo
125, 23 combent de la maison, conuingo e prometo an W. Arnaut de
125, 24 Benaugas e a son ordeinh que et los sia bons seinher,
125, 25 sauba seinhoria e sos dreitz, aus fors e a las costumas de
125, 26 Bordales. E per aquestz conbens leiaument tenir son
125, 27 fidansas per W. Arnaut de Benaugas : Arn. Bonom, P. de
125, 28 Benaugas, filhs W. Arnaut de Benaugas, R. Faur, Vidau de
125, 29 Benaugas, cadauns per lo tot. Actum fuit ultima die exitus
125, 30 december, anno Domini .m.cc.xxx.viii.o, regnante
125, 31 Henrico rei d’Anglaterra, G. archibesque de Bordeu, R.
125, 32 Moneder maior. Testes sunt Arnaut Bobin e Bernart de
126, 1 Pogeton, lo clerc, Arnaut Grimaut, P. Bidau qui la carta
126, 2 escriuo.

127, 8 Qonoguda causa sia que n’Aramon de Casteufort, ab
127, 9 uoluntat e ab autrei de n’Arnaut de Casteufort e d’en W.
127, 10 de Casteufort sos fraires, e ab voluntat e ab autrei de
127, 11 n’Esteuenan, sa moilher, e de Gailhart de Casteufort lur filh,
127, 12 vendo e quite au dean e au capitre sent Andreu de
127, 13 Bordeu .xiiii. sols, .vi. deners de cens que aue sotz lo mur
127, 14 qui es de la tor neua que hom fei, sotz lo mur qui es pres
127, 15 le puis qui es pres la porta defora. Lacaus porta se ten
127, 16 am la maizon n’Arnaut Toscanan e son d’aqera tor en la
127, 17 endosca a la mayzon Fort Escot. E aquestz .xiiii. sols,
127, 18 .vi. deners de cens deuen Johan d’Inac d’un sou quen
127, 19 ten; e P. de la Ciptat e Esteue d’Errocatailhada d’una
127, 20 mayzon quen tenen; e n’Arn. Toscanan d’un sou quen
127, 21 ten; e Rotbert l’Angles et Gailharda Sohais d’una maizon
127, 22 quen tenen; e Aramon Arricart desotz lo mur, e P. deu
127, 23 Bosc, d’una maizon quen tenen; e Per Escot lo proidom,
127, 24 d’una maizon quen ten, e tot lo dreit e tota la senhoria
127, 25 que et agos ni a uenir lo degos, en denguna maneira, sobre
127, 26 los afeuatz desus mentagutz, tot ac a uendut e degurpit
127, 27 au dean e au capitre Sent Andreu per .lx. libras de
127, 28 bordales et de peitauins queu deans eu capitres l’en an
127, 29 dat. De lascaus lo dauantdeitz n’Aramon de Casteufort
127, 30 reconogo que era ben pagatz deu tot. De lacau venda lo
128, 1 dauantdeitz R. de Casteufort se desbesti en la man en P.
128, 2 de Franc Bardin qui adonc era deans sent Andreu. E
128, 3 d’acesta uenda, cum desus es mentaguda, conuingo e
128, 4 prometo n’Aramon de Casteufort au dean e au capitre
128, 5 Sent Andreu aportar bona e ferma garentia de totz
128, 6 enparadors, francament en alo. E per acesta uenda desus deita
128, 7 far auer e tener bonament, e en pais, e cens tot pleit,
128, 8 au dean e au capitre Sent Andreu, per aisi cum desus es
128, 9 deit, son fidansas e tengut per n’Aramon de Casteufort :
128, 10 n’Arn. de Casteufort e en W. de Casteufort sos fraire, e
128, 11 cadauns es tengutz per lo tot. E es asaber que la
128, 12 dauantdeita n’Esteuena, ab uoluntat e ab autrei de n’Aramon
128, 13 de Casteufort son marit, juret sobreus sans euangelis
128, 14 Deu que era meis en dengun temps en acesta uenda desus
128, 15 deita are no i demande, ni i fasa demandar, au dean ni au
128, 16 capitre Sent Andreu, per oscle ni per don ni per maridatge
128, 17 ni per nulha re, ni encontra no angua per sin ni per
128, 18 nulha autra persona, am carta ni am letras ni en nulha
128, 19 autra maneira, en denguna cort seglar ni de gleiza.

128, 20 Actum fuit .xi.o die exitus marcii, anno Domini .m.cc.
128, 21 xl.iii.o, regnante Henric rei d’Anglaterra, G. arcibesque
128, 22 de Bordeu, en W. Gondaumer, maior. Testes sunt, P.
128, 23 Puicera clerc, P. Puicera, son paire, P. de Nugon, Gaucem de
128, 24 Blaia e Arnaut de Grimaut qui la carta escriuo.