La Grande Charte de Saint-Gaudens : Edition électronique

Préparation de la version électronique : Thomas Field
Conversion au standard TEI et étiquettage des verbes : Thomas Field


Source: Mondon, Stanislas. La Grande Charte de Saint-Gaudens: texte gascon du XIIe siècle avec traduction et notes. Paris: Geuthner, 1910.

analysisverbs
  • L’édition publiée comprend un texte, mais il est divisé ici en deux parties: le texte principal des coutumes de 1202 (voir Higounet 1966 sur la date) et les articles ajoutés, qui datent de 1345. Le long prologue du quatorzième siècle en latin et en français a été supprimé.

  • L’édition de Mondon suit le manuscrit de 1345 de Saint-Gaudens, mais l’éditeur s’est servi de la copie de Pau (1542) pour résoudre certains problèmes de lecture et pour remplir des lacunes.

    Nous suivons l’édition de Mondon, en y ajoutant quelques signes de ponctuation. Les coupures de mots sont celles de l’édition, mais nous avons introduit un certain nombre d’apostrophes pour faciliter la lecture.

    Explication des principes d’édition


  • Les corrections et les modification sont soulignées ; une fenêtre contextuelle fournit la lecture d’origine et le nom de l’éditeur qui conseille le changement.
  • Les différentes sortes de lacunes sont indiquées par [...], et une fenêtre contextuelle fournit une explication, dans la mesure du possible.
  • Les passages qui ne sont pas en gascon sont en caractères bleus.
  • Les passages dont la lecture est incertaine sont en italiques. Les mots barrés dans le manuscrit le sont ici aussi, et les ajouts des scribes (dans les marges, par exemple) sont fournis sous forme de texte en italiques entre crochets.
  • Les chiffres dans la marge de gauche indiquent la page et la ligne dans l’édition publiée.
  • Pour mettre en évidence les verbes du texte et pour rendre visible leur analyse, cliquer le bouton “ANALYSE”.
analysis

CoutSGaudensM.1 (copie), 4378 mots
Saint-Gaudens (est) 1202
Rédacteur = Laurencio de Barta;
MS. Saint-Gaudens, A.C., AA3, 1345


14, 8 In nomine domini Ihesu xpi. amen.


14, 9 Sabuda paraula es que B. lo comte de Comenge,
14, 10 lo cal fo filh de la filha n’Anfos, sabeng ab los
14, 11 prosomes de Sent Gaudens de las costumas, que volg
14, 12 saber que sos linadges e ed auian agudas ab la viela
14, 13 de Sent Gaudens. E ausi las costumas que son
14, 14 atals:


14, 15 Dreyt e ley
14, 16 enz en la biela a si e a sos clamans per
14, 17 lau dels prosomes de la biela de Sent Gaudens.


14, 18 1. E can lo senhor ni son bayle demanaran fizansas,
14, 19 diga’u lo clamant qui es e de que se clama; e ab
14, 20 atant, don lo fizansas, lo qui se clama; e lautre de
14, 21 cuy se clama don lo fizansas exament a son poder;
16, 1 si auer no las pod valents per conoysensa dels
16, 2 prosomes, jur sober sents euangelis que no pod auer
16, 3 fizansas per aquet pleyt; el senhor fassa lo judjar sober sic: soler (ms. B)  
16, 4 si mezis.


16, 5 2. Los prosomes el poble de Sent Gaudens deuen
16, 6 seguir lo senhor en ost per Comenge ab si mezeys;
16, 7 e si ed no y pod bier, per lor deu los trameter lo
16, 8 senhor d’Aspeg ol senhor de Punctis ol senhor de
16, 9 Pegulhang, un dia anar e autre tornar. E totz deuen
16, 10 les menar tro al senhor e tornar tro Sent Gaudens,
16, 11 a lor poder.


16, 12 3. Totz hom de Sent Gaudens deu, can lo senhor
16, 13 mena ost, ab un home armad, que y trameta a
16, 14 conoissensa dels bezis; e si hom sen armang e que noy
16, 15 trameta, deu ajudar a las messios quels homes de la
16, 16 biela faran per cosselh dels jurats.


16, 17 4. E sil senhor pren nulh home molherad ab
16, 18 molher maridada, ni ab autra, ni molher maridada ab
16, 19 home, deu los prener ab .ii. testimonis leials de la
16, 20 biela; e aquets, que no sian forsadors, ni prenedors; e
18, 1 deuen los prener ab la bragas quels beian bayssadas;
18, 2 e si pod fuger tro a carrera o tro via, nol deu prener
18, 3 d’aqui auant, si de la arrauba que best non a artenguda;
18, 4 el senhor ni hom per luy nol deu bate ni mal menar de
18, 5 sa preson en fora, anz lo deu solber per cosselh dels
18, 6 prosomes de la viela.


18, 7 5. Omicidi si feyt es dents los terminis de la
18, 8 viela, aquest qui feyt la sen deu acordar ab lo senhor,
18, 9 a ssa merce, per cosselh des prohomes.


18, 10 6. E si nulhs hom fe plaga leial dents los
18, 11 terminis de la viela, dressar la deu ad aquest acuy fayta
18, 12 la aia, per conoissensa dels prosomes de la viela se
18, 13 deu sen accordar ab lo senhor entro .lx. sol.


18, 14 7. E si lunhs hom armas trazia dentz los
18, 15 terminis de la viela, iradamens, en baralha, fin ne deu far
18, 16 ab lo senhor, per lau dels prosomes, entro .lx. sol.


18, 17 8. E si lunhs hom de Sent Gaudens armas
18, 18 portaua e venia en baralha, si gamet o colp non fer, non
18, 19 es tengut del senhor.


20, 1 9. E si, forals terminis, lunh hom de Sent Gaudens
20, 2 fazia plaja, ni mort, el senhor na clam, deu lo fer estar
20, 3 en dreyt al clamant; e del qui bencud sia, al senhor
20, 4 .xx. d.


20, 5 10. Los layros deu fer judjar lo senhor als prohomes
20, 6 de la viela; e si etz lauzan que sian justiziatz, quel
20, 7 senhor los justizie; e si etz lauzan ques derrezeman sic: derreman (Mondon in note) , quel
20, 8 senhor los fassa derrezemer; e la maytad de la
20, 9 derrenson deu ester del senhor, e lautra maytad del qui
20, 10 pres laura; e sil lay, cant hom lo prenera, era plagad,
20, 11 ni mort, en la comession, quel senhor nol deman.


20, 12 11. E si lunhs hom de fora a mort, ni plaguat, lunh
20, 13 home de Sent Gaudens, qualque veniansa sen
20, 14 prengua ed, ni sos parens, ni sos amicx, lo senhor no els
20, 15 ac deu demanar, ans los ne deu amparar e ajudar.


20, 16 12. E si a lunhs home de Sent Gaudens aucizia
20, 17 om de sos parents que agues dedentz la viela, ni
20, 18 deffora, lo senhor nol deu metre en la viela aqued
20, 19 homicizian, pos hom dit lag aya; e qualque venianza se
22, 1 fassa, lo senhor no lag deu demanar, antz len deu
22, 2 amparar e ajudar.


22, 3 13. sil senhor pren lunh home de Sent Gaudens
22, 4 ab molher maridada, ni en layronis, ni en nulh occazion,
22, 5 nol deu menar enant, si fizansas de dreyt ne troba
22, 6 valentz; e si no troba fizansas, deu lo tier en la viela, e
22, 7 nol ne deu trezer e deu lo fer judjar sober sic: soler (ms. B)  si meseis.


22, 8 14. Si lunh hom de Sent Gaudens apera lautre de
22, 9 traysio el ditz de que, e lautre len desment e no lac
22, 10 estaca, lo senhor li deu fer estar per connoyssensa
22, 11 si clam na, per lau dels judges de la viela; e si i aben
22, 12 jugiament que trazir s’ sic: trazirs (Field)  armangua, deu sacordar ab
22, 13 lo senhor per lau dels prosomes de la viela. E sil qui
22, 14 aperat es nol ne desment es clama del qui aperat
22, 15 laura, lo bayle en deu auer fizansas e deu lac fer estar
22, 16 per conoissensa dels prosomes de la viela; el senhor i
22, 17 a y .xx. d., si aproason no abeng.


22, 18 15. Si lunhs hom de Sent Gaudens apela lautre
22, 19 layron e lautre len desment, son dreit sen a leuat; e
24, 1 si nol ne desment e sen clama, deu lo fer estar lo senhor
24, 2 per conoissensa dels prosomes.


24, 3 16. Si lunhs hom de Sent Gaudens bat lautre el
24, 4 qui batud es sen vol clamar e lunhs hom len perpara
24, 5 dreit, prener-l’en-a, sis vol; si no, non es tengut de la
24, 6 ley al senhor per perparament de las fizansas: el senhor
24, 7 deu len fer judjar son dreit.


24, 8 17. E si lunhs hom de Sent Gaudens avia
24, 9 penherat lunh caver, ni autre home qui de la viela
24, 10 no fos, dedentz ni de fora, si i avenia plagua, ni
24, 11 mort, ni preson, ad aquest qui feyt ag auria, lo senhor no
24, 12 la deu domanar a luy, ni a son adjutory, antz len
24, 13 deu amparar e baler; e per asso, no tiem ni conoissem,
24, 14 lunh home qui de la viela sia entro .i. an e .i. dia
24, 15 ig aia estad e feit gueyta e cerca en beziau, o ost, o
24, 16 cavalgada.


24, 17 18. E si cavers, ni borzes, ni bilas de Sent Gaudens
24, 18 estancan batalha en mang del senhor, las armas del
24, 19 bencud son del senhor e la maytad de la arramide,
26, 1 si ni a; e a y ley: en caver, .lx. sol., en borzes,
26, 2 .x. sol., en pages, .v. sol.; aquesta ley al senhor del
26, 3 bencud.


26, 4 19. Los prosomes de Sent Gaudens deben al
26, 5 senhor .xii. d. en cada obrador on draps de lana
26, 6 tengua hom, ni bena hom lana a talh; e per asso dels
26, 7 lo senhor en don que nulhs hom estranh noy bena
26, 8 draps a talh, ni i tengua obrador, mays solament atant
26, 9 con la feira dura, .viii. dias deuant e .viii. dias
26, 10 derrer; si arren no y ben, no y deu auer arren lo
26, 11 senhor.


26, 12 20. Los tavernes auzats de Sent Gaudens deuen
26, 13 dar al senhor .vi. leuderas de bing a Nadau, e
26, 14 .vi. a Pascas, e .vi. a Pentacosta; si bing ben, on
26, 15 deu fer fing ab lo bayle; els tavernes no deuen dar
26, 16 los dreits de bing que aportar fazan de berenhas
26, 17 entro martror.


26, 18 21. Totz los sabaters de Sent Gaudens deuen dar
26, 19 los milhors sabatos que ayan pel dia de Sent Gaudens
26, 20 al bayle, o .ii. de qualques se bolha lo bayle.


28, 1 22. Lo senhor a leuda en cauad, e en arrocing, e en
28, 2 eggua, e en mul, e en mula, cada .iiii. d., en totz los que
28, 3 si benan; e en aseng .i. d. e en sauma a jene, e
28, 4 en bou .i. d. e en bou ab colhos .iii. en baca
28, 5 .iii. en porc de .v. dias en sus .iii. en berrat, .i.
28, 6 d. En flassada tres. En fayna .iii. En
28, 7 bolp .iii. En loyra .iii. En maran, .iii. cerp
28, 8 .iii. d. cerbia .iii. cuer de bou .iii. de baca
28, 9 .iii. De la ssaumada sic: las saumada (Field)  de las astas deu auer lo senhor
28, 10 .iiii. d. o una asta berta de aqued de cuy las astas
28, 11 son; en sarrazing, si hom len passa per bener, ni si
28, 12 ben .xii.; e en cauad qin quil ne passa per bener .xii.
28, 13 d. a la porta; la cargua de salers de fust .i. saler;
28, 14 la cargua de enap, .i. enap; la cargua d’arramias,
28, 15 .i. arramia; et a de totz los bous e de las bacas que
28, 16 hom aucigua, ni bena al mazed, los pieces; e de tots
28, 17 los porcs e de las troyas que om aucigua, ni
28, 18 anporta, ni bena als banx, deu auer lo senhor los
28, 19 loms; e sils loms podan al mazerer, deu len dar
28, 20 .iii. d., els loms lo pagua leyta del senhor.


28, 21 23. A la porta enta Tholoza, al senhor, en cada
28, 22 trossed d’omes de generes, .vii. d., e a .viii. en cada
28, 23 trossed de marcaders estranis. Et en cavalgador ab
28, 24 tradessa a .vi. d. Et si non porta y feg arrota de
28, 25 caming, .vi. d. E al senhor, en trossed quin
30, 1 gess per la porta begordana quin ba enta Spanha
30, 2 e enta Begorra, .i. d., ab los senhors de Linhac.


30, 3 24. Lo senhor a en cada sester de blad quin
30, 4 mesurad sia ab lo son sester, una copa. E si arten la
30, 5 copa lo qui ben, ay lo senhor .xx. d. e la copa.


30, 6 25. En la saumada de sal, al senhor .iii. copas
30, 7 ab los senhors de la claustra; e del cozet, deu ne
30, 8 prener ab lo cant de la copa; e de las sauneras, al
30, 9 dyjaus una palma.


30, 10 26. Lunhs hom de Sent Gaudens no deu dar
30, 11 leuda al pont de Miramon.


30, 12 27. Leuda. Si nulhs hom la torna en pleit e
30, 13 vencud nes, .xx. d. j. al senhor e la leuda. E
30, 14 nulhs de Sent Gaudens no deu dar leuda a
30, 15 degunas de las portas de la viela, ni en tot Comenge,
30, 16 ni en camin quin sia.


30, 17 28. Lo senhor no deu mete en la viela de Sent
30, 18 Gaudens lunh home qui tort aia a lunh home de la
32, 1 viela, pos hom dit lac aia, si ab cosselh no daqued a
32, 2 quy lo tort aura.


32, 3 29. Et si a lunh hom de Sent Gaudens tolt
32, 4 degus hom de fora sa terra, ni son aver, ni arren del
32, 5 son, pos dit ac aia al senhor, sil senhor no lac
32, 6 fasia dressar e ed ne cavalgava, ni mal ne fazia,
32, 7 quel senhor no lac deu demanar a luy, ni a son
32, 8 ajutori, antz len deu amparar, que que si
32, 9 abengues.


32, 10 30. E si filhs de lunh home de Sent Gaudens,
32, 11 ni nulha sa maynada, avian toort al senhor, ni a lunh
32, 12 home, can lo senhor de la mayson n’auzira lo clam,
32, 13 quel despar, sis vol; el senhor nol deu arren demanar.
32, 14 E si l’ampara, metan fizansas al senhor; e deu passar
32, 15 per lau dels prosomes de la viela.


32, 16 31. E si lunhs hom de Sent Gaudens pert arren
32, 17 en sa mason, destrengan sa maynada, sis vol,
32, 18 ses daun de deffener en fora, ses quel senhor ley, ny
32, 19 arren als, no y a de neguna part; e quen crub lo son.


34, 1 32. E sils homes de Sent Gaudens avian pleit
34, 2 ab lo senhor, per lau de los prosomes de la viela, sen
34, 3 deu passar; e sen deu deseixir.


34, 4 33. E si lunhs hom de Sent Gaudens volia
34, 5 exir de la viela, que bena sa terra. el senhor quel deu
34, 6 guizar per tota sa terra leialment, ses engan, si
34, 7 aquest home vol son guizoagge.


34, 8 34. E sil comes vol metre bayle en la viela
34, 9 de Sent Gaudens, deu le metre ab cosselh dels
34, 10 prosomes de la viela; e aqued quy metra deu lo mostrar
34, 11 als prosomes que ad aqueste bayle responan per luy
34, 12 de totas sas dreyturas. E aqued bayle deu e pot
34, 13 auer autre bayle sob si e non deu auer plus. E
34, 14 aquet bayle deu jurar sober sents euangelis que
34, 15 per cosselh dels prosomes daquetz judges jurats
34, 16 que cauxitz seran se captengua. E deu fer
34, 17 sagrament a bona fe, can aques qui alhetz seran
34, 18 per judges lo fassan.


34, 19 35. E si lunhs hom de Sent Gaudens avia
34, 20 pleit pauc, ni gran, e accordat sen era ab degun dels sic: els (ms. B)  
34, 21 bayles de la viela, aquet al senhor mes no lag
34, 22 deuian, ni hom per luy, qualque fin feita sen aia ab
34, 23 degun de los bayles.


36, 1 36. Si lunhs hom de Sent Gaudens auia
36, 2 feyta fizansa a lunh son bezin, ni al senhor, e terme
36, 3 en que degues estre pagad era passad, si donx
36, 4 penherat non habia ants auant, el deuedor moria, no
36, 5 deu esser tengut de la fizansa.


36, 6 37. Si lunhs hom de Sent Gaudens era pres
36, 7 per guerra del senhor, solber lo deu lo senhor can
36, 8 patz, ni fin, fassa de la guerra.


36, 9 38. Totz hom de Sent Gaudens pot guizar
36, 10 hom que ab luy bengua en la viela, e guizat l’aia, el
36, 11 guid sera le dia que bengua e lautre dia, entro med
36, 12 dia; e pod guizar son amig qui bengua a son malaueg,
36, 13 ni a sa mort. E pot guizar home que obs haya per
36, 14 arresonador o per testimoni, si pleyt a. E pot guizar
36, 15 home de marca, si de fora la vielal pren en guid,
36, 16 si donx debedat no l’era per nome. De totas
36, 17 aquestas causas pod guizar totz hom de Sent Gaudens
36, 18 tot autre home, si donx tal no es que home non haya
36, 19 mort o pres.


38, 1 39. Si a lung home de Sent Gaudens a hom
38, 2 panat arren del son e cercar ac vol, deu ag fer, ab
38, 3 cosselh dels prosomes ab lo bayle e ab .ii. testimonis
38, 4 per tot on se bulha bezialment.


38, 5 40. Totz hom de Sent Gaudens, si leycha son afer,
38, 6 ni sos enfans, per esponaria a lunh home, ce es
38, 7 clam daqueras tiensas, qui aqui arcepian; no sen
38, 8 deuen destrenher los esponers per lunh demanador
38, 9 quils doman, trols enfantz sian de etad.


38, 10 41. Tot hom de Sent Gaudens a guid del senhor
38, 11 e de tot hom de la viela de que ques bena, que enbazit
38, 12 non deu ester.


38, 13 42. Tots auers que marcaders aport, o autre hom,
38, 14 ni amene a las feyras, ni als marchads, deu estar segur
38, 15 del senhor et de totz los homes de Sent Gaudens,
38, 16 tro tornat l’ayan en les bielas. E si le tienen saub et
38, 17 seyno, li deu esser de seissa guiza tro que pagat
38, 18 ne sian e tornat en sa biela.


40, 1 43. Totz los homes e las femnas qui al marchad
40, 2 bieran, del dimercles de meydia enssus tro al diyaus
40, 3 a la neyt son segurs del senhor e de totz los homes
40, 4 de la viela, si fizansa o deuedor no es o mal fasedor.


40, 5 44. Lo marchad deu tier lo senhor entz ladita
40, 6 viela de Sent Gaudens.


40, 7 45. E sil senhor demana arren a lungs hom de
40, 8 Sent Gaudens e lac proba per testimonis, lo que probara
40, 9 se deu esdiser per sagrament.


40, 10 46. De tota demana de preson d’ome molherad
40, 11 e de molher maridada en fora, qui deu esser proad, si
40, 12 pres es, aysi cum sober scriut es. Et si nol proba, noy a
40, 13 esdic, ny alz daquera demana.


40, 14 47. E si a lung cauer, ni a lunh hom de
40, 15 Cumenge, penhera degus hom de Sent Gaudens son
40, 16 home dens los terminis de la viela, lo ses que aqued
42, 1 home el deu fer lo pod penherar. Et ldeu lo tier, tro
42, 2 manat lac haya per sa paraula; et pus manat lac haya,
42, 3 sil ne vient, deu lo prener dedens e deffora, e
42, 4 pod ne cruba lo song.


42, 5 48. Si lunh home de Sent Gaudens penheraua
42, 6 lunh home, ni son home foralz terminis per nul tort
42, 7 quel senhor del home l’agues, deu ne levar tot lo son
42, 8 apoder del home. Et non es tengut del senhor.


42, 9 49. Si lunh home de Sent Gaudens anaua en
42, 10 autra terra e trobaua lunh son bezin qui, per deute
42, 11 que degues, de la viela sen fos fora, tornar ly pod,
42, 12 segur de ung an des deuedors.


42, 13 50. sil coms ny abesque metian patz en Cumenge,
42, 14 deuen i estar los prosomes de Sent Gaudens, las
42, 15 costumas saubas.


42, 16 51. Totas las empresios quelz judges jurats de la
42, 17 viela de Sent Gaudens faran del affar de la viela deu
42, 18 tier lo senhor e las deu fer tier.


44, 1 52. Si lunh hom de Sent Gaudens auia son filh qui
44, 2 quil prestasz nil maleuas, meis sens cosselh
44, 3 de son pair, sil pair no habia dit deuant los juges juratz
44, 4 que om lo crezera, si donx molherat no
44, 5 era, nol ne fara ja ren, si nos vol, ni no sen
44, 6 destrenhera pel senhor.


44, 7 53. E sil pair presta al filh auer ni terra ni li met
44, 8 cabal, qualque ora lo pair crubar sac bolha, hac crubara
44, 9 tot, cabal et guesaing, per tota sa bolontat fer, si donx
44, 10 a molher dad no lac auia.


44, 11 54. E sil pair ditz a son filh ques jesca de son
44, 12 poder, que sen deu essir; e si essir non vol per luy,
44, 13 lo senhor len ag deu fer essir, si clam n’a.


44, 14 55. Totz los forns elz molis son francz del senhor,
44, 15 que non deu arren domanar; e si en terra on om
44, 16 fe sees al senhor a forn ni moling ni i a lunh temps ni
44, 17 fe om, lo senhor no y deu perde son sees, si li a.


46, 1 56. Las augues elz boscz del senhor deuen spleytar
46, 2 los homes de Sent Gaudens.


46, 3 57. Lo padoent dels Brulhs, el padoent del Beneg,
46, 4 el padoent del Aubar, eu sic: en (Field)  de Carrera vielha, eu sic: en (Field)  de
46, 5 Boissi, eu sic: en (Field)  de Bentolan, el de las Crots, el de
46, 6 Fontanheras e de Sauzech, el de Prat Bayang, el de Castanher,
46, 7 el de Canabaguet el de las Frons, totz aquestz
46, 8 padoentz son datz al poble de Sent Gaudens.


46, 9 58. Los homes de Sent Gaudens an spleita de
46, 10 paisser los bestiars, e d’erba segar ab faus, e de lenha
46, 11 ab destrau e ab talhant, quen pot home fer en la
46, 12 honor de Landorta e en la honor de Montaut, et
46, 13 en la honor de Linhac, ab .i. d. quen deu dar qui ni
46, 14 fassa ab destrau, e mezalha de talhant. Si ly atenc lo
46, 15 foraster abans que sia fora ha bia, mays pos sia fora
46, 16 a bia, nol deu penhorar.


46, 17 59. Si lunhs hom de Sent Gaudens pren lunh
46, 18 home dens los dex de la viela, nol deu meter en
48, 1 mayson, tro dyt ag haya al senhor o al bayle. E del
48, 2 que bencut, deu ne haber vingt diners lo senhor.


48, 3 60. De marcha en fora. E si marcha i conquer,
48, 4 a y lo senhor .xx. d. E si guareis la marcha,
48, 5 va sen solt, quel senhor no y a arren.


48, 6 61. E si lunh hom de Sent Gaudens pren lunh
48, 7 home dens los dex de la viela per marcha, ni per als, el
48, 8 meit en mayson, si dit no a al senhor, .lx. sol. j.
48, 9 a’l senhor, e deu lo fer trezer al judjament dels jugges
48, 10 jurats de la viela; mais pos dit ag aia al senhor o al
48, 11 bayle, qual que respona ed, lo fazan o no, sy ly met, non
48, 12 es tengut de la ley. E si marcha auer portador, ni
48, 13 meador, dens los terminis de la viela d’ome en fora,
48, 14 mete ac dens mason, sis vol, mays lo dia deu dizer la
48, 15 marcha als juratz e deu sen capderar per conseilh
48, 16 de lor.


48, 17 62. E si a lunh home de Sent Gaudens forsaua
48, 18 om sas tiensas, que ed tene, e que las amparas per suas,
48, 19 quan presas las s’agues el ne perpara dreit lo forsador
48, 20 si sen clama aquest quy despodestit n’es, lo senhor lo
50, 1 deu fer crubar son poder, ses quel dreyt perparad de
50, 2 lautre no es valent; ans n’a’l senhor .xx. d.


50, 3 63. E si a nulh home de Sent Gaudens requer
50, 4 hom sas tiensas e ed ne perpara dreit et sobre el
50, 5 dreyt preparat, lag torbe, ni lag forsse om,
50, 6 sexanta soldi i a el senhor sobre el forssador.


50, 7 64. E si nulhs hom de Sent Gaudens penhora
50, 8 degun de sos bezis, el bezing lo beda’u; al penhs nol ne
50, 9 deu forsar, lo qui penhera, quar si ag fe e
50, 10 lautre sen clama, .xx. d. n’a’l senhor, e deu lo fer
50, 11 arreder lo penhs e dressar lo tort que feit li
50, 12 aia.


50, 13 65. E sil unh home de Sent Gaudens a penherad
50, 14 lunh penhs a son bezing, e pos lo penhs aia portat
50, 15 o menat, lag ten ny lac forssa aqued a quy l’aura
50, 16 penherat, .lx. sol. i a’l senhor el forsador; el penhs
50, 17 deu crubar e tier lo qui penhorad l’aura, tant tro
50, 18 que pagat sia.


52, 1 66. sil senhor pren poder en lunh afer d’ome de
52, 2 Sent Gaudens, no sen deu l’hom apoderar, pos lo bayle
52, 3 lag aia feit asaber, tro fizansas n’aia mesas, quar si ag
52, 4 fazia, .lx. sol. i a’l senhor.


52, 5 67. sil senhor demana fizansas a lunh home de
52, 6 Sent Gaudens, deu le dizer de quel ne demana; e sil
52, 7 dia nol ne da, deu lo dar .xx. d., e l’endemang
52, 8 fizansas; pero si nol ne daua, estancar lo deu tro que
52, 9 fizansas lo don; e ab fizansas, quel deu ester solt; e
52, 10 deu passar per lau dels jugges.


52, 11 68. Tot hom de Sent Gaudens, si a pleit ab lo
52, 12 senhor, ni ab lunh son bezing, e son en mang del
52, 13 senhor, a dia per plaidejar, .viii. dias; e per
52, 14 garent, sil domana, .viii. dias; e per testimonis
52, 15 dar, .viii. dias; e per falsar, .viii. dias;
52, 16 e per sagrament fer, .viii. dias; e per pena leuar,
52, 17 quatorze dias, la luna esduzent.


52, 18 69. Los prosomes de la viela de Sent Gaudens an
52, 19 aytal costuma ab lo senhor que .vi. judges juratz i
54, 1 deu haber totz temps; e aquedz .vi., que metan en
54, 2 lor sagrament, quan lo faran, que de pleg que en lor mang
54, 3 bengua, no prengan loguer, etz ni hom per lor, en lunh
54, 4 genh, ni en neguna maneira; e que juggen per dreit,
54, 5 segon lor feu e segon las costumas de la viela, de los
54, 6 razos que auziran. E pos arrazos auran auzidas, que
54, 7 de pleit qui en lor mang bengua, no doen cosselh a
54, 8 deguna de las partz, en deguna maneyra. E aquels
54, 9 judges, que gescan del judiament al cap del an, e
54, 10 ens en l’an, .viii. dias que n’aian autres .vi. creatz
54, 11 e alhetz ab dels autres prohomes de la viela de
54, 12 Sent Gaudens a bona fe, ses que edz no y deuen estre
54, 13 daqued autre an, sil jugges alhetz nols i aperauan per
54, 14 cosselh. E per ceis combent, deuen se cambiar, cada
54, 15 an, a la festa de sent Johan, ab lo sagrament que fassan.


54, 16 70. E sil jugiament quels jugges juratz de Sent
54, 17 Gaudens aguessan jugiatz, los claman al senhor del
54, 18 pleit deu dizer per quel clama; el senhor deu ne auer
54, 19 fizansas e deu lo fer conoisser e judiar, la primera
54, 20 betz que en la viela bengua, ad autres .vi. dels
54, 21 prosomes de la viela. E si aquetz .vi. tien lo jugiament
54, 22 per bong, lo senhor deu auer .xx. d. daqued que
54, 23 clamadz l’aura.


56, 1 71. Los mazeres de Sent Gaudens deuen
56, 2 escoriar los bous, e las baccas, e las ouelhas, els moutos,
56, 3 als bancs stablitz; e no deuen fer alhou mazed, si
56, 4 donx porc salat o troia no era que ed s’agues noirid,
56, 5 ques pot bener en sa mayson.


56, 6 72. Los faurs ferados an atal costuma ab lo
56, 7 senhor e ab los prohomes de la viela, que per mezalha
56, 8 deuen ferrar cada pe de lors bestias; e ad autrui,
56, 9 deuen bener com poscan. el fer deu bier al marcad; e
56, 10 no y deu comprar arrecarder que i sia entro meg dia,
56, 11 quar si ac fazian, e sen clamauan los ferradors, lo ferr
56, 12 deuen crubar ab aytant cant coste; e a y .xx. d. lo
56, 13 senhor.


56, 14 73. Los tavernes els sabates son en la
56, 15 leuda.


56, 16 74. Lunh hom de Sent Gaudens no es tengut
56, 17 del senhor de mesura, ni de pees, si clam non a’l senhor.
56, 18 Els prosomes el poble de Sent Gaudens, si bolen bener lor
56, 19 blad ab lor mesura, que sia ta gran cum la del marcad,
58, 1 o maior, lo sester o la emia ol quart. E sin compra,
58, 2 que compre ab mesura dreyta. E si prestar vol de
58, 3 son blad, ab tal mesuras vol preste, e aquera meseissa
58, 4 quel crube.


58, 5 75. E si lunh hom de Sent Gaudens era proat de
58, 6 mesura pauca que dreyturera no fos, deu jurar
58, 7 sobre sentz que ed engan no y sabia. E sil
58, 8 sagrament gauza fer, a y deseissida ab .lx. sol.


58, 9 76. Totz los homes de Sent Gaudens deuen
58, 10 bener lor ving ab qual mesuras volhan; e ab aquera
58, 11 mesura, on fara ucar; que benan lor ving tant cant
58, 12 se volhan de lor tonet.


58, 13 77. E si lunhs pages de Comenge sen entra en
58, 14 Sent Gaudens per estar, deuen le les prosomes aiudar, si
58, 15 obs l’es. E si so senhor lo demana, deu esser clamant
58, 16 al senhor e als prosomes. E sil vol estar a dreit,
58, 17 deu lac prener. E si nol vol estar a dreit, que sen an
58, 18 forals terminis, e ja no sen gart del senhor, ni dels
60, 1 prosomes. E si lunh combent fen a lor senhor, entz en
60, 2 la viela, que aqued lo tengan. E si nulhs hom de
60, 3 Sent Gaudens ni auia per ceis combent, quel
60, 4 prengua de forals terminis de la viela e quel torn
60, 5 dedens en la viela sis vol, per sa voluntad fer.


60, 6 Tot ayso que aysi es escriut autreia e adorgua
60, 7 bonament e dolsament en B. de Comenge, lo filh
60, 8 de la filha n’Antfos, als prosomes e al poble de Sent
60, 9 Gaudens. E autreian per testimonis en S. de la
60, 10 Bartha, en Bidau de Montagut, Ramonat d’Aspeg,
60, 11 Roger de Montaut, en Gaud de Noer, en Ar. G.
60, 12 de Barbasan, Joh. G. de Paumes, en Ramonat de
60, 13 Castelhon, en Ponts de Francasal, en Auger de
60, 14 Barbasang, el prior de Rocafort, en Espauen de
60, 15 Taurinhan, en Auger de Larca, en A. Auger, en
60, 16 Buomon, en A. G., en Galing Barrau, en Bomacip
60, 17 Gras, en A. de Sent Just, en Brun
60, 18 Penabaira, en J. Adorret, en P. Saui, en
60, 19 Arrichome.


60, 20 Anno ab incarnatione Domini millesimo .CC.o
60, 21 tertio, facta carta, mense junii, die jovis, .xii.o introitus
60, 22 julii, luna .xxvi.o, epacta .xxv., regnante Philipo,
60, 23 rege Francorum, Raymundo, comite Tholose,
60, 24 Raymundo Arnaldo, espiscopo Convenarum,
60, 25 Laurencio de Barta, qui cartam sic: cartan (ms. B)  istam scripsit.

analysis

CoutSGaudensM.2 (original), 538 mots
Saint-Gaudens (est) 1345
Rédacteur = Arnaldus de Viridario, auctoritate Regia publicus notarius; Scribe = Raymundus de Aulone, notarius;
MS. Saint-Gaudens, A.C., AA3, 1345


62, 1 78. Lo coms a .i. d. en cada buou qins
62, 2 ben en la viela de Sent Gaudens; e en cada bacca, .iii.;
62, 3 e en cada porc, .iii.; en bolp, .iii.; en ped de
62, 4 martrig e de faina e de cerp e de cerbia,
62, 5 sengles mesalhas; en cuer de bueu, .iii.;


62, 6 Item, ha en cascunh dels sabates pel dia de Sent
62, 7 Gaudens, sengles parelhs de sabatas.


62, 8 E a en totz los obradors on om ben draps de lana,
62, 9 cada, .xii. d..


62, 10 E a’l senhor, duas betz l’an, en cascuna femna que
62, 11 fassa pang a bene, cada, .xii. d., so es a saber a la
62, 12 Sent Gaudens e a entrad de Caresme;


62, 13 Item, a’l senhor en cada saumada de bing que hom
62, 14 i aporte de foras, sis ben en la viela, i leudera de
62, 15 meseis bing.


62, 16 E ha, en tots los tornes que bayxera y aporten
62, 17 a bene, i baxet de cada carga, cal que eg se
62, 18 bolha


62, 19 Item ha en cauad si si ben quatre diners.


62, 20 Item, ha en cauad quin passa per bener .xii.
62, 21 d.


62, 22 Item, ha en asen, sis ben, .i. d.


62, 23 Item, ha en sauma, .iii.


62, 24 Item, en cada trosseg quen passa, a’l senhor
62, 25 .vii. d.


62, 26 Item, en cada trosseg de perissaria, .xii. d.
64, 1 Item, en cada flassada quin si ben, tres.


64, 2 Item, en borrou, .ii. d.


64, 3 Item, a la porta begordan, a’l senhor la maitad en la
64, 4 leuda; e cada bestia da un d.


64, 5 Item, en cada salmada de sal, a’l senhor duas copas de
64, 6 lezda els canonges an la tersa.


64, 7 Item, en cada sester de blad qui si ben, a’l senhor una
64, 8 copa.


64, 9 Item, en totz los tauernes de la viela, a’l senhor .vi.
64, 10 leuderas de bing a Pasca, e .vi. a Pentacosta,
64, 11 e .vi. a Nadal.


64, 12 De quo quidem juramento et omnibus et
64, 13 singulis supradictis preffati consules et judices pro se
64, 14 et nomine eorum consulatus et universitatis hominum
64, 15 eiusdem ville presentium et futurorum,
64, 16 requisiverunt retineri et fieri publica instrumenta unius
64, 17 et eiusdem tenoris duo vel plura per me Arnaldum
64, 18 de Viridario et magistrum Raymundum de Aulone
64, 19 notarios infrascriptos.


64, 20 Actum fuit hoc apud Sanctum Gaudencium, in dicta
64, 21 Eclesia Collegiata Sancti Gaudencii, die tertia mensis
64, 22 junii, anno Domini millesimo tres centesimo
64, 23 quadragesimo quinto, regnante illustrissimo domino
64, 24 Philipo, Franchorum rege, dicto domino Gastone,
64, 25 comite Fuxi, dominante, et Hugone, Convenarum
64, 26 episcopo, existente.


64, 27 Huius rei sunt testes : Dominus Johannes de Leuis
64, 28 dominus de Mirapice senescallie Carcassone, Dominus
66, 1 Jacobus Vinatus judex Ripparioe domini nostri
66, 2 Franchorum regis, Dominus Guillelmus de Hosanis
66, 3 licenciatus in legibus, Guiellmus de Fexis
66, 4 domicellus, et ego Arnaldus de Viridario auctoritate
66, 5 regia publicus notarius qui requisitus ut premittitur
66, 6 de premissis una cum dicto magistro Raymundo de
66, 7 Aulone notario supradicto, hoc presens
66, 8 recepi et scripsi publicum instrumentum seu publica
66, 9 instrumenta unius et eiusdem tenoris unum vel plura,
66, 10 et facta collatione cum dicto magistro Raymundo
66, 11 de Aulone de premissis et de cancellaturis
66, 12 seu punctaturis factis superius :


66, 13 primo ubi dicitur : per connoyssensa


66, 14 secundo ubi dicitur : cada


66, 15 tertio : de salmatera


66, 16 ubi dicitur : deu et pot auer autre bayle sob si e
66, 17 non i deu auer plus e aquet bayle deu


66, 18 quarto de cancellatura seu punctatura : crezera


66, 19 quinto de punctatura ubi dicitur : la


66, 20 Signo meo quo utor in instrumentis signaui.