Bulle d’Innocent IV autorisant le Chaptire Saint-André à aliéner une partie de ses biens, afin de payer ses dettes : Edition électronique

Préparation de la version électronique : Ryan Kotowski
Conversion au standard TEI et étiquettage des verbes : Ryan Kotowski


Source: Ducaunnès-Duval, Ariste. Bulle d’Innocent IV autorisant le Chaptire Saint-André à aliéner une partie de ses biens, afin de payer ses dettes. Archives historiques du département de la Gironde 23 (1883) : 7-11.

analysisverbs
  • L’édition publiée comprend un texte.

  • Aucun problème particulier d’ordre rédactionnel.

    Explication des principes d’édition


  • Les corrections et les modification sont soulignées ; une fenêtre contextuelle fournit la lecture d’origine et le nom de l’éditeur qui conseille le changement.
  • Les différentes sortes de lacunes sont indiquées par [...], et une fenêtre contextuelle fournit une explication, dans la mesure du possible.
  • Les passages qui ne sont pas en gascon sont en caractères bleus.
  • Les passages dont la lecture est incertaine sont en italiques. Les mots barrés dans le manuscrit le sont ici aussi, et les ajouts des scribes (dans les marges, par exemple) sont fournis sous forme de texte en italiques entre crochets.
  • Les chiffres dans la marge de gauche indiquent la page et la ligne dans l’édition publiée.
  • Pour mettre en évidence les verbes du texte et pour rendre visible leur analyse, cliquer le bouton “ANALYSE”.

BulleInnocD.1 (proche), 1547 words
Bordeaux (nord) 1252
Rédacteur = Arnaud Grimaud;
MS. Bordeaux, A.D. Gironde, G, clergé séculier: chapitre Saint-André, 1260


7, 25 Transcriptum. In nomine Patris et Filii et Spiritus-Sancti, Amen.


7, 26 Conoguda causa sia a totz aquetz qui cesta present carta beyran et
7, 27 audiran que cum li hommes de Cadaujac et de Bernuja et de Serporas et
7, 28 de Biars fossen hommes questaus au capitre Sant-Andrieu de Bourdeu a
7, 29 far questa a la boluntat deu medis capitre, et l’auantdeit capitre fos
7, 30 obligat de grans deubtes et de greus ab grans usures per los negocis de
8, 1 ladeyta gleysa, de liurar a Bonifaci et a sos compagnons mercaders de
8, 2 Gena et a Jaques Gibert et a sos compagnons mercaders de Florença, li
8, 3 auantdeits homes deren a l’auantdeyt capitre quatre cens marcs
8, 4 d’esterlins neus a lors deutes pagar, deus quaus quatre cens marcs l’auantdeyt
8, 5 capitre reconego que era ben estat pagat deu tot en bons deneys comptats
8, 6 et renoncieren ne a la exception de no comptat et no pagat auer et de
8, 7 menor pretz et d’engan, et reconogoren lo auantdeyt capitre qu’eus
8, 8 auantdeyts quatre cens marcs an mes au profeyt de l’auantdeyta gleysa,
8, 9 so es assaber qu’etz auen pagat aus auantdeytz mercaders de Gena
8, 10 et de Florença, a cui los deuen, ausquaus mercaders l’auantdeyt capitre era
8, 11 tingud, aus uns sotz pena de cinq cens marcs et aus autres sotz pena de
8, 12 mille marcs d’esterlings, far certanas pagas en certen temps, termes
8, 13 desquaus era l’un terme a benir dins dos mes deu jorn en quau cesta
8, 14 carta fo feyta ; et deren et quitteren li auantdeyts homes a l’auantdeyt
8, 15 capitre tot dreyt et tota senoria que etz agossan et auer degossan en mille
8, 16 sadons de terra qui son en la palu de Cadaujac, losquaus li medis homes
8, 17 tenen de l’auantdeyt capitre a quart per deima et per agreyra, lasquaus
8, 18 mille sadons de terra son entre l’estey de Cadaujac, d’una part, et l’estey
8, 19 de Bernuja, d’autre part, et aquestas mille sadons de terra son deuert la
8, 20 mar; et per los auandeyts quatre cens marcs dats et per lo dreyt qu’etz
8, 21 auen en las auantdeytas mille sadons de terra, tot dat et quittat aissi cum
8, 22 dessus es deyt, l’auantdeyt capitre taxa las questas que fade a sa boluntat,
8, 23 a cad’an sobre los auandeyts homes, a mille sos bordales a cad’an.
8, 24 Laquau questa taxada, l’auandeyt capitre no pusca creisser, ne li
8, 25 auantdeyts homes no la puscan amermar; laquau questa taxada deus
8, 26 deyts mille sos, auantdeyts homes deuen rendre et pagar a l’auantdeyt
8, 27 capitre, o a lur commandamen, o a lur bayle qui per etz seya a Cadaujac,
8, 28 de la Totsans entro a la octaue de la Sent-Martin premey benen, totz
8, 29 tems en la parropia de Cadaujac; et li auandeyts homes deuen la
8, 30 entretaillar et treyre et rendre a l’auantdeyt capitre, o a lur man, a cad’an,
8, 31 ayssi cum dessus es deyt; pero en tal maneyra que seys deus auantdeytz
8, 32 prud’homes deuen benir a l’auandeyt capitre, a cad’an, et deuen jurar per
8, 33 dauan lo medis capitre que lous auandeytz deners tailleran leyaumen, a
8, 34 bona fe, pero lurs autres dreyts et lurs autres fors et lurs autres costumas,
8, 35 qu’en dean, capitre et calonges de Sent-Andriu an, o auer deuen, sobre
9, 1 los auandeytz homes, estan et remanen en lor ancianna fermetat. Pero
9, 2 acceptad l’auandeyta questa qui es comtada et laxada aus auantdeyts
9, 3 mille sos, a cad’an, es assaber que l’auantdeyt capitre a dat et liurat en
9, 4 feu, feaumen, aus fors et a las costumas Bordales, aus auantdeyts homes
9, 5 et a lur orden, tant cum esteran a Cadaujac et aus autres locs dessus
9, 6 mentaguts, et saran estadian de lurs cors et de lurs molhers et de lurs
9, 7 maynadas et de lurs enfans, tot lo remanen de l’auantdeyta palu de
9, 8 Cadaujac, tot so que l’auantdeyt capitre y a et auer y deu per sin medis,
9, 9 ne degun autre home y a, o auer deu per nom, per linatge, ne per
9, 10 heretage, ne per mestaralia, et to so que Pey Bediat, ne Bediat son frayre, et
9, 11 n’Arnaud Amaneu y a per son filh, exceptadas las auandeytas mille sadons,
9, 12 et exceptat los deuers de Arnaud de Sarporas, et l’artiga de Noailhan,
9, 13 et exceptat lo bordilar que l’auandeyt capitre y a, estan en loc o adonc
9, 14 era oun mudat outra la mar deuer Cadaujac, pres lo fossat de l’Artiga
9, 15 deu Taillarin. So es assaber qu’ets an dat cada sadon per dotze deners
9, 16 de cens rendutz, an per an, a l’auantdeyt capitre, o a lur man, a
9, 17 Bordeu, a la octaua de la Sent-Andriu et la deima. Et es assaber que la
9, 18 sadon deu esser a la marca de lonc et d’ample qu’eu medis capitre deran
9, 19 les auantdeytas mille sadons et tota aquesta terra qui arriueran aus
9, 20 auandeyts homes, per ayssi cum la diuision es entre los feus eus locs de
9, 21 Cadaujac et de las auantdeytas billas dessus nomnadas, exceptadas las
9, 22 auantdeytas mille sadons deuen dar bint sos d’exporle. Pero se s’endeuene
9, 23 que nul home eus auantdeyts locs no tenguos l’estatjean, per ayssi cum
9, 24 dessus es deyt, e s’ mudaua aillors en autre loc ne en autre senoria, per
9, 25 bordesia o per autre maneyra, totas las auantdeytas terras et totas las
9, 26 autras terras et totas las meysons qu’ets auren et tindren de Sent-Andriu,
9, 27 en quauque loc qu’ets fossen, en quauque maneyra que ac tengossen,
9, 28 fossen au capitre Sent-Andriu, des que aquet o aquets qui se’n partiren,
9, 29 ne lurs hers, ne home, ne molher per ets no y puscan arres demandar,
9, 30 ne coreilhar et contrastar. Et fo parlat et ordenat et establit, ab boluntat
9, 31 et ab autrey de l’auantdeyt capitre et ab boluntat et ab autrey deus
9, 32 auantdeyts homes, que si s’endeuene que las causas d’aucun home de las
9, 33 auantdeytas biles escadossen en aucun tems a l’auantdeyt capitre, per
9, 34 arradon de malafeyta o per defaillemen de home o de molher, qui auer
9, 35 degos per heretatge o per aucuna autra maneyra, l’auantdeyt capitre pot
10, 1 far de las auantdeytas causas a sa boluntat, saub que no las pot dar a nul
10, 2 home, ne a nulla femna qu’en des questa a lor boluntat, saup que sa part
10, 3 deu ne far en la questa generau dessus deyta. Et es assaber que li homes
10, 4 dessusdeyts deuen plantar bignas en la terra dessus deyta, que tenen de
10, 5 l’auantdeyt capitre, en l’auantdeyta palu, ab l’auantdeyt cens et ab
10, 6 l’auantdeyta esporla de seis ans en laquaut qui poira a bon esgard de seis
10, 7 prud’homes de Cadaujac, pero l’auandeyt capitre ne s’en deu ne pot treire
10, 8 la terra, ne contreiner en aucune autra maneyra. Et es assaber que
10, 9 l’auantdeyta taxation et l’auandeyt ordenamen et tots los auantdeyts feyts
10, 10 foren feyts, establits et ordenats, ab boluntat et ab autrey et ab autoritat
10, 11 de l’ondrable payre en Ramon, per la gracia de Diu, ebesque de Bazats,
10, 12 loquau ebesque ec a establit et ac ordonet, quant en li era bist et entendut
10, 13 lo profeyt de l’auantdeyt capitre, et per esquiuar lo grant domnatge de la
10, 14 medissa gleysa de Sent-Andriu, per la autoritat et lo commandamen de
10, 15 Nostre Seignor l’apost, loquau lo medis ebesque aue sobre feyt de
10, 16 l’auantdeyta gleysa Sent-Andriu; la tenor de laquau autoritat es
10, 17 continguda en aquesta carta :


10, 18 Innocentius, episcopus, servus servorum Dei, venerabili fratri, episcopo
10, 19 Vasatensi, salutem et apostolicam benedicionem.


10, 20 Cum sicut accepimus Burdigalense Capitulum tanto prematur onere
10, 21 debitorum quod, nisi celeriter succurretur, eidem vorago usurarum
10, 22 facultates absorbebit ipsius, nos attendentes quod debitorum onera, ex mora
10, 23 de more crescentia, quanto diutius perferuntur, tanto durius gravant
10, 24 debitorem, ac volentes super hoc paterna sollicitudine providere,
10, 25 fraternitati tue, per apostolica scripta, mandamus quatenus universos et singulos
10, 26 ejusdem Capituli redditus et proventus, per te vel per alios canonicos
10, 27 Burdegalensis ecclesie, fideliter colligens, ea omnia integre sine aliqua
10, 28 diminutione in solutionem debitorum hujusmodi convertas, dimissis
10, 29 duntaxat necessariis expensis canonicis et aliis deputatis vel deputandis,
10, 30 ad necessaria servitia ipsius ecclesie et etiam pro ejus oneribus necessaria
10, 31 faciendis, et ut citius a debilis eisdem Capitulum liberetur, presentium
10, 32 auctoritate precipimus ut omnes terras, domos et possessiones alias, quas
10, 33 expedire videris, de novo infeodate nec non infeodata de majori censu ad
10, 34 minorem reducere, et ipsas pro aliis commutare, partemque reddituum
11, 1 seu proventuum eorundem usque ad certum tempus pro aliqua summa
11, 2 pecunie prout expeditioni hujusmodi negotii videris expedire, ac debitores
11, 3 ejusdem Capituli ad satisfaciendum ei compellere per te vel canonicos
11, 4 ejusdem ecclesie libere valeas, vocato ad hoc, si necesse fuerit, auxilio
11, 5 brachii secularis, ila quod, de predictis redditibus et proventibus ac aliis
11, 6 bonis ipsius Capituli, juxta summam debiti creditoribus ejusdem Capituli,
11, 7 prout justum fuerit, satisfiat, nonobstante si aliquibus de partibus illis ad
11, 8 executionem suspendi vel interdici non possint a sede apostolica sit
11, 9 indultum, contradictores per censuram ecclesiasticam, appellatione
11, 10 postposita, compescendo.


11, 11 Datum Lugduni, secundo Idus Augusti, pontifcatus nostri anno
11, 12 octavo.


11, 13 Et per major fermetat de las causas dessusdeytas, en testimoni de
11, 14 perpetuau bertat, an pausat lur saget en aquesta present carta de
11, 15 cartolari : l’auantdeyt Ramon, per la gracia de Diu, ebesque de Bazatz, et
11, 16 l’auantdeyt capitre Sent-Andriu.


11, 17 Actum fuit hoc duodecima die Junii, anno Domini millesimo
11, 18 ducentesimo quinquagesimo secundo,
regnant Henric, rey d’Anglaterra ;
11, 19 G, archibesque de Bordeu et Amanieu Colomb, major.


11, 20 Testes sunt : Eyquem de Salaunas, archiprestre de Molis, calonge de
11, 21 Sent-Seurin; Pelegrin de La Rosserra, calonge de Sent-Seurin; Mestre
11, 22 Guilhem de Proensa, Arnaud Esquiuan, n’Arramon de Camparrian,
11, 23 Bernard de Becgla, Bidau d’Arrobert, caperan de Biscarrossa, Arnaud
11, 24 Toscanan de Buch, Garcias de Moran, prestre, Fortis Goyta, prestre,
11, 25 Guilhem Arricard, prestre; Bernard de Sartran, prestre; Ramon de Puch,
11, 26 prestre; Pey de Lamotha, Arnaud Martin et Arnaud Grimaud qui la carta
11, 27 escriuo.


11, 28 Datum hujus scripti, quarto nonas aprilis, anno Domini milesimo
11, 29 ducentesimo sexagesimo, sede Burdegale vacante, Helias Andreas. Facta
11, 30 est collatio ita.